CASA COMALAT

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 77.

Avinguda Diagonal, 442. Barcelona

Obra de 1906 a 1911 projectada per l'arquitecte modernista Salvador Valeri i Pupurull (1873 - 1954).
La façana principal de la Diagonal està realitzada en pedra, que en ser del modernisme tardà, està concebuda amb un gran decorativisme. En la seva part baixa, la porta és de fusta amb forja de ferro i als seus costats es troben dos grans balcons de gran originalitat, que fan evocar elements orgànics i tenen certa semblança gaudiana amb la casa Batlló. Una tribuna central correguda es troba entre els pisos principal i primer, s'en coronada amb un pinacle afilat. La resta de la façana es compon de balcons amb les seves bases decorades escultòricament i les baranes de ferro forjat de gran curvatura. La part superior de la façana està rematada per una obertura calada i amb gran ornamentació floral tallada en pedra en tot el seu voltant i coronada per la part posterior de l'obertura, per una torre amb forma de gorra de arlequí revestida amb ceràmica vidriada de color verd .
La part del carrer Còrsega és totalment colorista en la decoració a base de ceràmica policromada estesa per tota la façana realitzades per l'artista Lluís Bru i Salelles amb forma tota ondulant i amb galeries de fusta tancades per persianes.


Un coronament molt potent amb una visió particular d'un barret d' Arlequí, en cerámica vidriada verda.

Dos finestrals, que ens recorden l'estil Gaudi

Un vestíbul espectacular, compta amb un mobiliari i llums d'un gust exquisit i extremat.

Façana posterior. Carrer Còrcega, 316.

La casa Comalat llueix façana posterior després de la seva restauració.
Diari El Pais. J. Á. MONTAÑÉS - Barcelona - 24/08/2009.
No està a l'illa de la discòrdia de l'Eixample barceloní, ni tan sols és la façana principal, però la casa Comalat, dissenyada per l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull entre 1906 i 1911 i situada a l'illa triangular on conflueixen l'avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega, pot presumir de tenir dues façanes, i la posterior és una de les més originals de tot Barcelona. Després de nou mesos de restauració, la façana posterior llueix el seu aspecte original, que permet admirar l'extraordinari treball artesanal i el color del mosaic, el vidre i la fusta.
Durant els treballs de restauració s'ha netejat la ceràmica policromada creada per l'artista Lluís Bru i Salelles que decora tota la portada a manera d'horror vacui, s'han rehabilitat els vitralls de les finestres i s'ha restaurat la ondulant galeria de fusta tancada per persianes enrotllables. Segons un portaveu de l'edifici, "s'han substituït entre el 60% i el 70% de la fusta de pi original per fustes tropicals, que resisteixen millor la intempèrie".
Obra més representativa de Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954), la situació de la casa Comalat va permetre a l'arquitecte crear dues façanes diferenciades. La principal, en pedra, amb grans balcons de formes orgàniques i la posterior, per a la qual l'arquitecte va reservar el color i les formes arriscades.

En aquesta façana "l'horror vacui" es fa present.

L'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull
Nascut a Barcelona el 1873, v
a estudiar a l'Escola Politècnica de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 1899.
La seva obra es caracteritza pels espectaculars frontispicis de disseny molt ondulat, seguint els criteris modernistes més comuns, aportant una exuberant decoració escultural amb motius vegetals amb formes molt variades.
Alguns dels seus edificis, tenen també grans frisos ceràmics de formes molt imaginatives que a vegades trenquen amb qualsevol disseny arquitectònic anterior.
A més de l'obra residencial que va construir a Barcelona i els seus voltants, també va construir un Casino a Sant Andreu de la Barca, alguns cellers a Sant Esteve Sesrovires i la Fàbrica Ciclop a Igualada.
La seva obra més espectacular, pot ser la Casa Comalat construïda entre 1906 i 1911 a Barcelona, que té dues façanes separades amb una curiosa diferenciació en els seus respectius estils (una mica en la línia del Palau del Baró de Quadras, que curiosament es troba gairebé davant ). Així com la façana principal mostra un modernisme solemne basat en la construcció en pedra però sense cap vel.leïtat colorista, la façana posterior presenta un aspecte molt més lleuger amb abundant decoració ceràmica amb gran riquesa de colors i és d'una indubtable originalitat.
Valeri pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes en la qual també s'inclouen arquitectes com Muncunill, autor de la Masia Freixa de Terrassa.
Salvador Valeri i Pupurull mor a Barcelona l'any 1954.
Font: wikipedia

Al numero 416 d'aquesta mateixa avinguda trobarem La casa Terrades o la casa de les Punxes

Casa Planells

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 80.

Avinguda Diagonal, 332. Barcelona


En un solar de petites dimensions amb el problema afeigit de la cantonada, l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert el va resoldre magistralment potenciant la linia corba en la plenitut de la façana, embellida amb persianes de fusta, testimoniant una vegada més, la seva inspiració lliure, deixant al marge les corrents artistiques contemporànies o no.
Llastimosament, i desconec el motiu, en aquesta cantonada de pur disseny, no ha arribat la "Barcelona Posa't Guapa".

La corve dignifica aquest edifici

Si poséssim aquest edifici dins del modernisme, seria l'últim d'aquest moviment, llevant d'aquest títol la casa Sayrach.

En el seu interior, la forja te un paper ornamental molt important.

Una vegada vista aquesta casa, visitarem La Sagrada Familia

Casa Baró de Quadres

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 76


Avinguda Diagonal 373. Barcelona

El Palau del Baró de Quadras, és un edifici modernista, realitzat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1904.
Va ser un encàrrec del baró Manuel de Quadras a Puig i Cadafalch després d'haver-li rehabilitat la residència que posseïa entre les poblacions d'Hostalric i Maçanet de la Selva.
L'edifici va ser una gran reforma sobre un altre anterior. Disposa de dues façanes, ja que està situat entre la Diagonal i el carrer Rosselló.
La façana posterior, (carrer Rosselló, 279) té uns esgrafiats florals de policromia amb una tribuna en tota la seva primera planta de la qual la seva part central segueix verticalment per les quatre plantes amb un estil Secessió de Viena. El forjador Manuel Ballarín va realitzar la porta de forja.
Per la part de la Diagonal, té la seva façana principal de dotze metres d'ample, tota ella està llaurada profusament, semblant d'inspiració plateresca. De l'ornamentació es van encarregar l'escultor Eusebi Arnau juntament amb Alfons Jujol amb grans ornaments heràldics, garlandes i bustos de personatges. La tribuna correguda és la que crida més l'atenció, està composta per una galeria d'arcs escarsers tallada completament, a la cantonada de l'esquerra es pot veure la figura de Sant Jordi en lluita amb el drac d'Eusebi Arnau, amb una composició de exagerada verticalitat , pràcticament una figura sobre l'altra, pel condicionament de l'espai on estan col.locades.
A la segona planta hi ha quatre finestres d'estil gòtic, en el següent pis hi ha una galeria correguda d'arcs i l'última planta té un ràfec amb gran inclinació i mansardes amb gablet de fusta i ceràmica vidriada.
La porta està realitzada com la de la façana posterior per Manuel Ballarín de ferro forjat amb vidre.
L'escala interior és l'element més espectacular amb el treball realitzat en pedra de la barana fins al pis principal, a terra es pot apreciar el mosaic a base de petits rajoles en tons grisos i blancs de dibuix ondulant.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976 per la Generalitat de Catalunya.
En l'actualitat és la seu barcelonina de Casa Àsia.
Font: wikipedia



Façana posterior. Carrer Roselló 279.


Tribuna correguda d'un cert aire plateresc, protagonista de la façana principal, obra escultural de Eusebi Arnau i Alfons Jujol.


Vestibul que ens permet admirar arrambadors, fanals, estucats i vidrieres d'un gust exquisit.

Elegant escala que accedeix al pis principal en pedra treballada.


Sant Jordi i el drac. L'escultor modernista Eusebi Arnau i Mascort aprofitava qualsevol espai en la sevas obras per deixar constància d'aquella lluita llegendària.



Espai que ens dona la benvinguda.


Esgrafiats florals.


Porta al pis principal


El mestre forjador Manuel Ballarin es va lluir amb aquesta artística realització.


Fanal dels vestíbuls d'ambdues entrades.

Esgrafiats florals policromats, personalitzen la façana del carrer Roselló.


La casa Terrades i La Sagrada Familia vistes des del terrat.

Just devant veurem la Casa Comalat

ELS JARDINS ARTIGAS

Fàbrica i Jardins de qui fou industrial tèxtil Joan Artigas i Alart
(1) Antic emplaçament de la casa dels Artigas, (2) Entrada original al jardins, (3) Entrada actual, (4) Tren del ciment.
Jardins Artigas. La Pobla de Lillet. El Bergadà

A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar, al Clot del Moro, la primera fàbrica de címent Pórtland de Catalunya, coneguda amb el nom d'Asland. Per a alimentar-ne els forns s'utilitzava el carbó que s'extreia de les mines del Catllarás; la considerable distancia entre el nucli de població de La Pobla de Lillet i l'explotació minera va portar a Eusebi Güell a encarregar, a l'arquitecte Antoni Gaudí, la projeccíó del Xalet del Catllarás com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines.
Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d'una de les fàbriques mes pròsperes de l'época. En agraïment a hospitalitat rebuda, Gaudí els va obsequià amb el dísseny d'un jardí en un terreny que la familia tenia just davant la seva casa i la fábrica textil. D'aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquítectura es fusionen en perfecta harmonía.


Pont dels Arcs que travessa el riu llobregat.


Accés originari, una portalada flanquejada per serps que protegeixen el pont.


Font de la cascada
L'aigua llisca per aquesta font, constituida per un eix central de pedra tosca i amb una base de códols de riu. Antigament en un forat de la font hi havia la figura d'un ángel simbolirzant l'evangelista St. Mateu.


Font del lleó que es troba sota una pérgola representan troncs d'arbre. El lleó simboltza Sant Marc


Font del bou
El marcat carácter religiós de l'arquitecte queda reflectit en una imaginaria creu evangelista formada pel Bou, l'Áliga, el Lleó i el desaparegut ángel de la Font de la cascada. El Bou simbolitza St, Lluc.


El pont d'arc coix, que ens permet pujar fins l'àliga i la glorieta. L'àliga simbolitza Sant Joan.


Jardineras i baranes, disseny i testimoni gaudinià


El pont dels arcs


El berenador
És el lloc on, suposadament, la familía Artigas i pasaba estones de descans.
Una vista constant als jardins es aquesta. Simulació d'esorses de tronc d'arbre feta d'una ánima de ferro recoberta de ciment amb un bany de dióxid de ferro.


Presidint el pont dels arcs trobem les cariàtides de l'home i la dona.
Les escultures del bou, el lleó, les caras i les mans de les cariàtides son obra de Ramón Millet i Domènech que les va cisellà en motiu de la restauració del jardins.

Cal Bassacs. La Torre de l'Amo.

Colònia Cal Bassacs. Gironella. Bergadà.

Torre de l'Amo.

La Torre dels Teixidor Bassacs fou, molt mes que la mateixa fábrica, I'ediflci mes emblemátic del conjunt industrial que també comprenia un petit carrer de pisos pels treballadors. Tot i que no se sap amb seguretat qui fou l'arquitecte, s'ha considerat que molt probableinent fou un projecte de l'arquitecte Alexandre Soler i March
(Barcelona, 1874-1949) deixeble de Lluís Domenech i Montaner, i que a més de treballar molt a Manresa i per altres industrials téxtils (pels Gallifa de Manresa va construir la casa de can Noguera a Rajadell, pels fabricante de la Bauma dissenyá l'església de la colónia, i també se li atribueix l'església de la colónia de l'Ametlla de Casserres), fou arquitecta municipal de Gironella i a ell es deu el projecte de l'església parroquial de Santa Eulália.
Es lógic doncs que aprofitant algun dels seus viatges a Gironella rebes l'encàrrec de part de l'hereu, Antoni Teixidor Bassacs, ja que el pare havia mort el 1892 i en el seu testament no hi consta l'existéncia de la torre, una de les més espectaculars i luxoses de les existente a les colónies industrials del Berguedá. Es creu que s'inaugurá el 1900 i és, sens cap mena de dubte, un exemple de síntesi entre l'arquitectura modernista i la historicista. La torre de cal Bassacs és una gran construcció a quatre venís, flanquejada per quatre cossos que a manera de torres amplíen la planta de l'edifi, que té claras referéncies castelleres, accentuades per la magnífica torre que corona l'espai central i per la rica decoració que emplena finestres, balcons i llindes, i l'ús del catáleg d'elements estructurals asociades a l'arquitectura medieval: arcs de mig punt amb guardapols a les finestres, baranes amb balcons de pedra, fines-tres geminadas, gárgoles, l'escut amb la B majúscula a la porta principal, etc. Les decoracions cerámiques li donen una extraordinária personalitat i qualitat, especialment manifestes en la monumental teulada. És la torre d'estiueig, de temporada, la torre que acull als amos quan visiten la colonia i la fábrica, el símbol de la seva posició económica i social.
El Centre de Documentació i Museo Textil de Terrassa conserva un fris i una cortina modernistas procedent del menjador de la torre de cal Bassacs.

Anectodari:

El setembre de 1919 la torre de cal Bassacs fou I'escenari de la boda de Salvador Fusté Teixidor, fill de Josep Fusté Teixidor i Concepció Teixidor Bassacs, joven y acaudalado ingeniero industrial, amb Bernarda de Martín i Llobet, de noble família de Berga. La boda, oficiada pel rector de Gironella, Dr. Valle, fou oficiada a la capella de la torre, decorada amb gran quantitat de flors procedente de Barcelona i subministrades per la floristería Andrés Batlle, una de les més prestigiosas de l'época. Sens dubte fou tot un esdeveniment, molt especialment pel luxe i per la gran quantitat de convidats que ompliren la torre.
Els padrins foren el f'abricant Ramon Teixidor Bassachs i el diputat Teixidor Bassachs, oncles del nuvi, i José de Martín y de Carpí i l'exdiputat a Corts Carlos Fortuny, per part de la núvia. La premsa de l'época se'n va fer ressó; l'ABC li dedicà una página sencera, amb bones fotografies d'un dels pioners del fotoperiodisme Josep Brangulí (1879-1946).
La crónica, molt a l'estil de l'actual premsa rosa, explica que la festa fou organitzada pel delegat de l'empresa, un tal Sr. Claur, que de ben segur és qui aconseguí que el diari madrileny desplaces un corresponsal i un fotógraf fins a cal Bassacs. Els detalls permeten intuir fins a quin punt la boda deuria ser un auténtic esdeveni-ment per a cal Bassacs, i també Gironella, poc acostumats a actas socials de la burgesia industrial. La crónica destaca que "La distinguida contrayente vestía traje de crespón de la China, que realzaba sus naturales encantos; el novio vestía el honroso uniforme del Cuerpo de Ingenieros Industriales", i que el convit fou servit per la prestigiosa casa Regás de Barcelona. Els convidats omplien la planta principal de la torre, distribuits estratégicament pel menjador i les habitacions adjacents.
Salvador Fuste Teixidor va morir el 20 de maig de 1949 a Barcelona, a l'edat de 62 anys; no havia tingut descendencia peró s'havia afillat al seu nebot, Josep María Minoves Fuste, que comandà una nova etapa de la fábrica i de la colónia.
Font: Rosa Serra, Jordi Garcia i L'Associació de Veins de Cal Bassacs

Els colors de les xemeneies i la teulada li donen una vistositat, que és impossible no veure, en entrar a la vila de Gironella, donant-nos una cordial i artística benvinguda.

No està documentat pero tot apunta que Alexandre Soler i March va ser l'arquitecte de la torre. Nascut a Barcelona pero molt vinculat a Manresa i Gironella.

Rica decoració que emplena balcons.

Treballs en pedra al balco del primer pis

Portalada d'entrada

Casa Fuster

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 75

La tercera façana, la menys coneguda, al carrer de Gràcia.

Passeig de Gràcia, 132. Barcelona

Va ser l'última obra urbana de Lluis Domènech i Muntaner, que no va desaprofitar les possibilitats expressives i gairebé èpiques que li brindava el final del passeig de Gràcia. No només es tracta d'una culminació de l'espai públic més senyorial de Barcelona, sinó d'un tancament escenogràfic brindat per un estrenyiment que situa així a l'edifici en el centre d'una visual elevada. La maduresa del creador és patent i l'edifici pot ser vist a través del prisma que sintetitza el seu llenguatge i la seva saviesa. La torre cilíndrica semiexenta de la cantonada enllaça i realça les dues ales asimètriques de la façana, llàstima que no es portés a terme la cúpula que l'havia de rematar. Tota l'obra en pedra apareix realçada per marbres rosa i blanc, que alguns historiadors han vinculat amb alguns palaus venecians.
En l'actualitat és un hotel de luxe com correspon a un edifici d'aquest autor.

Tres façanes de pedra embellides amb marbres de colors blanc i rosa.

Coronat per unes curioses golfes d'aire francès

A la Avinguda Diagonal, 373 i trobar-em la Casa Baró de Quadras

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...