RUTA MODERNISTA. ELEMENT 90.
Avinguda Pedralbes, 7. Barcelona.
Gaudí va rebre l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a la Exposició Universal de París de 1878, data en què va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el Palau Güell, els Cellers Güell, els Pavellons Güell de Pedralbes, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
Güell tenia una finca a Les Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. L'arquitecte Joan Martorell, un dels mestres de Gaudí, havia construït un palauet d'aire caribeny, enderrocat el 1919, en el lloc es va construir el Palau Reial de Pedralbes. Gaudí va rebre l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur i els pavellons de la portería.
Gaudí va fer un projecte d'aire oriental, que recorda en ocasions al art mudéjar. Realitzar el mur de maçoneria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de vidre, obra de Joan Oñós. Aquesta figura representaria a Ladón, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules en el seu onzè treball-episodi que narra Jacint Verdaguer en el seu poema L'Atlàntida, dedicat a Antonio López i López, primer marquès de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Güell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet de antimoni, alusiu també a les Hespérides. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel.lació de la Serp, en la qual va ser convertit Ladón com a càstig pel robatori de les taronges.
Les altres tres portes d'accés a la finca van perdre funcionalitat amb l'obertura de l'avinguda Diagonal: una d'elles es troba encara enfront del cementiri de les Corts, encara que la seva reixa de ferro es va traslladar a la Casa-Museu Gaudí del Parc Güell, una altra va ser restaurada el 1982 per la Universitat de Barcelona i situada al costat del Institut de Geologia Francesc Almera, i la tercera va ser enderrocada en construir la Facultat de Farmàcia, però reconstruïda el 1957 al costat d'aquest edificio.
Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa és de base rectangular, coberta amb volta amb forma de catenària, el picador és de base quadrada, amb una cúpula de perfil hiperboloidal, rematada per un templet, la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta poligonal i cúpula hiperbòlica, i dues més petites de planta cúbica. Les tres estan rematades per uns ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de cerámica. L'obra està realitzada amb maó vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de vidre de colors, en certes seccions va utilitzar també blocs prefabricats de ciment.
Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies) . Encara subsisteix la Font d'Hèrcules al costat del Palau Reial de Pedralbes, restaurada el 1983; conté un bust de l'heroi mitològic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i una canella amb forma de drac chino.
En 1969 els Pavellons Güell van ser declarats Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional. Actualment els pavellons són seu de la Reial Càtedra Gaudí, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, i en els seus terrenys se situa el Jardí Botànic de la Facultat de Biologia.
Coronament en templet de la cavallerissa.
Ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de cerámica.
Reixa a l'entrada principal obra de Joan Oñós i el medalló amb la G de Güell.
"El Drac de Pedralbes"
Gaudí va intentar recrear el Jardí de les Herpérides, tal com es descrivia a L'atlántida de Verdaguer. La porta del drac i el taronger el simbolitzen.
La tomba de Brassens s'ha convertit en una peregrinació constant dels seus admiradors.
Edit Piaff.
George Moustaki
