Josep Llimona i Bruguera a Manresa

Panteó de Baltasar Portabella i d'Argullol. Cementiri de Manresa.
En aquesta obra, el pas dels anys, sens dubte, ha desdibuixat la delicadesa de linies del seu cisell.

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864 -1934), el gran escultor modernista catalá i un dels màxims exponents del lirisme simbolista, té en la seva obra  "Desconsol" (1903), tots  els cànons de l'estètica del modernisme. Peró la seva obra és molt extensa arreu de Catalunya, Espanya Paris, Brusseles i Buenos Aires.
Tanmateix a Manresa hi han tres obres seves, que de vegades semblen un tant oblidades i que recordarem aquí. Emplaçats en el Cementiri de Manresa, trobem dos joves dones, amb la seva clara tipologia  de Llimona,  passives i tristes, que suporten el dolor de la solitud, a causa de la mort. Al panteó de Baltasar Portabella i d'Argullol, obra de l'arquitecte Bernat Pejoan i Sanmarti, veiem una dolça i bella jove que recolça els seus pensaments i la seva tristesa, en el braç dret. Aquesta imatge, pràcticament es duplica en una altre obra seva, la del panteó de Francesc Masaguer i Campins, al cementiri d'Arenys de Mar. A la capella de la família de Gabriel Yelletisch veiem l'altra escultura, que ens permet admirar la bellesa i la tristesa del dolor quan la relacionem amb la mort, a la cara, i la sensibilitat i la tendra delicadesa, a les seves mans, amb els dits serenament entrellaçats.
No lluny d'aquí, a la cova de Sant Ignasi, dins de la seva Església barroca de 1763, podem admirar un treballat grup escultòric de bronze, que ens defineix, dos àngels, el de la dreta simbolitza la oració i el de l'esquerra la penitència. Tots dos adorant altres dos àngels infants, que sostenen el llibre dels exercicis espirituals, que Sant Ignasi va escriure en aquesta Santa Cova, tot el conjunt, il.luminat per l'Esperit Sant.

 
Panteó de Baltasar Portabella i d'Argullol
Familia Portabella a Manresa i  Massaguer a Arenys de Mar.
L'escultura que comentem, té una gran semblança de linies i formes amb aquesta d'Arenys de Mar, també de Llimona. Panteó de Francesc Massaguer i Campins. 
Capella  de la familia de Gabriel Yelletisch. Cementiri de Manresa lletra b.
La pau del recinte, la capte amb mestria Josep Llimona i ens la transmet amb plenitut.
Serena tristesa
Tendra delicadesa
Grup escultóric a la Cova de Sant Ignasi a Manresa
La oració.
La penitencia.
Llimona ens invita a entrar a la Cova.
Esglèsia barroca de Sant Ignasi, coronada l'any 1763.

Casa Guardiola

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 114
Passeig Fabra i Puig, 13/carrer Cuba, 2-4. Barcelona

Obra  modernista de Josep Codina i Clapés de 1903 i 1904, amb clars referents de  la tradició arquitectònica catalana, tant pels acabats formals de la façana com per la seva decoració. A destacar el coronament de la façana principal d'un barróc catala i els marc dels balcons fets de pedra d'un plateresc barceloní. Tanmateix els esgrafiats en forma de garlandes i la forja ens obren a les tecniques de les arts aplicades tradicionals tant propi del moviment modernista.
Aquest edifici sobreviu a una amenaça d'enderrocament, gracies a una moguda popular del veïnat.

El barroc català i el plateresc barceloní s'abracen amb el modernisme en aquesta obra
La simbologia catalana, tant present en les obres modernistes i, a la llinda, l'any de la seva construcció, 1904.
Un detall de les picaportes de l'habitatge unifamiliar de planta baixa, dues plantes pis i golfes.

Casa Amatller: detalls escultòrics.

SIMBOLOGIA ESCULTÒRICA
Papagai amb l'escut dels Amatller, la A coronada i embolcallada en branques d'ametller. Vestibul, escala principal
 Al.legoria de la pintura i l'escultura. Façana, porta principal
 Escut d'armes del Rei Pere III el Ceremoniòs, per a qui Antoni Amatller sentiria especial devoció, atesa la seva condició de mecenas de les arts.Vestibul.
 Lluita de Sant Jordi i el Drac, entrellaçant la porta principal i la de servei. Façana.
 Zingar amb un òs. Façana, porta principal
 Heroina lluitan amb un drac. Façana, porta principal.
 Princesa que, des de dalt,  observa la lluita del cavaller amb el drac. Façana
 Al.legoria del col.leccionisme. Façana, balcó principal.
Escut d'armes i ambdós costats gos i gat,
Granota bufant vidre i garrins ceramistes.
Al.legoria de les Arts. Façana, balcó principal.
Escut d'armes i ambdós costats guineu i cabra
Ases escriptors i gossos fotógrafs.
 Al.legoria de la Industria.
Escut d'armes i ambdós costats ocell i sargantana.
Conills forjant ferro i mones forjant ferro.
 Lleons amb l'escut de la data d'inauguració, 1900. Façana
 Drac. Fanal. Vestibul
 Les lletres A d'Amatller, quedan entrellaçades per branques i fulles d'ametller i un poema dedicat al mateix arbre. Aquest conjunt ornamental el veiem al timpà de la tribuna del dormitori de la Sra. Amatller.
Als costats, gargóles amb ocell i saltamarti. Façana
 Al.legoria de l'arquitectura. Façana, porta principal
 Al.legoria de la música. Façana, porta principal
 Gargola amb forma de peix. Façana
 Gargola amb forma de drac. Façana
 Grues en forma de drac. Façana
Fotograf. Façana, finestra dormitori Antoni Amatller.
 Gos fent xocolata a la pedra. Vestibul, mensula
 Bufó fent xocolata. Vestibul, mensula
Ós molent xocolata. Vestibul, mensula
Eusebi Arnau i Mascort (1864-1934)que, junt amb els germans Juyol, Josep (1853-1901) i Alfons (1860-1917), va ser l'artífex de l'escultura de la Casa Amatller

Sastreria Tuneu. Manresa

Carrer del Born/carrer Urgell. Manresa

Com deia recentment en el post de la farmàcia Esteve de Manresa, finalitzada el 1910 la nova urbanització del carrer del Born i en ple desenvolupament del modernisme, els nous comerços van aprofitar aquestes tendències per actuar de reclam davant els seus clients. Aquest també va ser el cas de Josep Tuneu, descendent de l'antiga satreria fundada el 1822 al carrer Sobrerroca que es va traslladar a aquest carrer, el 1906. Al primer pis, del seu nou establiment, encàrregà a Francesc Cuixart uns anuncis vidrats resolts amb potents i vívids colors. A destacar les figures masculines,  vestides segons la estètica de l'època i un treballat fanal en ferro forjat, a la cantonada amb el carrer Urgell.

Un bon treball amb forja enmarca els colors vius dels vidriats
Tuneu sastre. La casualitat, o no, a fet que avui sigui la seu d'una altre sastreria.

Farmàcia Esteve. Manresa

Plana de l'Om. Manresa.
Quan l'any 1910 es va  urbanitzar el carrer del Born de Manresa, s'hi van instal·lar nous establiments comercials i se'n van reformar d'altres, i per aquest motiu hi ha elements modernistes al llarg del carrer. Els Esteve hi van obrir una farmàcia el segle XVIII i  el 1926 van reformar l'establiment seguint els cànons del modernisme: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat, tant a la façana com a l'interior que, avui,  conserva el mobiliari original de l'època.

Si alcem la mirada, ens adonarem dels prohomes farmacèutics que han fet història de la farmàcia Esteve.
Talles de fusta al taulell originari.
Plana de l'Om i carrer del Born
Noms per a la història farmacèutica.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...