Monuments públics de Manresa


Monument a Manresa (1979).
Barri de la Balconada.
Inaugurat en 1979, es una obra de Josep M. Subirachs, amb la col-laboració dels arquitectes Celestino Chinchilla i Josep Oliva. Aquest monument, fet de formigó, representa l'escut de la ciutat: les quatre barres i la creu de sant Jordi. Els diversos componente adquireixen volum mitjançant quatre pilars que, lleugerament inclinats i amb diferents alçades, es drecen cap amunt. Un d'aquests pilars, a pla terreny, es perllonga mes que ele restants per tal d'encreuar-se amb una altre disposat horitzontalemt, amb el qual formen la creu. Tot el conjunt apareix profusament texturat, tret que només es fa patent si hom s'hi atansa.

 
La "Ben plantada" (1977).
Final passeig Pere III.
Durant les festes de la Llum de 1977 s'inaugurà el monument als iniciadors de la sèquia amb la famosa escultura central de la "Ben Plantada", obra de Josep Clarà. Són ben conegudes pels manresans les polèmiques que durant mesos hi hagué per la conveniencia o no d'exhibir-la a la via pública, donat que alguns sectors ciutadans consideraven que podia ofendra la moral. La "Ben Plantada es una de les millors obres de Clarà i de l'art noucentista. L'equilibri, la mesura, la forma nítida, el volum sòlid i compacte son cualitats de l'escultura.

Monument a les festes de la Llum (1977).
Parc de l'Agulla.
Al Parc de l'Agulla es va "plantar" aquest monument per les festes de la Llum de 1977, sent l'autor Jordi Garcia. Observem Montserrat, un arbre, el sol i les ones del mar.

Monument a Xesco Boix (1987)
Parc Puigterrà.
Projectat per Jaume Espinalt, es un monument totalment integrat en la natura, per tal com és format per la superposició d'uns blocs de pedra desvorallats, sobre els quals ressalta una escultura de bronze feta per Ramon Oms. La figura representa una nena asseguda que sosté una gorra amb les mans. Submergida en un ambient de calma i de repós, fixa el seu esguard vers l'infinit totalment desconnectada de l'entorn.
En un extrem de la part davantera hi ha una placa irregular de bronze amb la llegenda commemorativa.
Fou inaugurat l'any 1987 en homenatge a Xesco Boix, amb el patrocini del grup Ralles i de l'Ajuntament de Manresa.

Monument a la Comarca del Bages (1978).
Plaça de Bages.
Fou erigit com homenatge de Manresa al Bages, pel Col.legi Oficial de Perits i Enginyers Tèctics Industrials de Manresa.ês constituït per una base cubica de pedra amb elements metàl.lics als costats. Hi sobresurt un mapa del Bages amb els noms de les comarques veïnes i l'escut de Manresa, axís com una serie de figures simbòliques al.lusives a les fonts de riquesa de la comarca: industria, comerç, agricultura i ramaderia.. Tanmateix s'aixequen uns cilindres hiperboloides d'acer, que és l'element més visible i destacat del conjunt.

Sentinella de la Pau. (2002)
Carrer Abat Oliva.
Escultura realitzada per l'artista manresà Marzo-Mart. Juntes de compensació del sector Bases de Manresa.

Monument de la Plaça de la Creu (Mil-centenari) (1990)
Plaça de la Creu.
Aquest monument substitueix una palmera que havia centrat aquesta plaça durant força temps.
Envoltat per un parterre circular, cobert amb gespa, plantes i flors, s'aixeca un cos que tendeix a la forma cilíndrica, format per unes peces de ferro recobertes per una capa d'óxid,  les quals s'adapten  a  un perímetro circular irregular. 
Aquesta escultura de caire monumental, realitzada per Maria Angels  Freixanet, fou erigida en aquesta plaça l'any 1990.

Escultura móbil. (1982).
 Terminal d'autobusos 
Es tracta d'una escultura metál-lica pintada de negra. A partir d'un peu, se superposa un eix rotatori que fa de suport a un conjunt de plaques, disposades en diverses direccions, que emmarquen uns vidres tenyits amb els colors primaris. Quan fa vent, les plaques es mouen i se superposen, de manera que els colors primaris es converteixen en els secundaris.
Caracteritzada pel dinamisme, fou realitzada per Francesc Fornells en 1982.

Dona. (1997).
Obra de l'escultor Ramon Oms i Pons "plantada" l'any 1997 al Parc de l'Agulla.

Monument a Pere III el Ceremoniós. (1989).
Després de més de vint anys i cansat d'estar en lloc que no li corresponía, el Rei Pere III el Cerimoniós, es trasllada al passeig que honora el seu nom. Concretament, presidint la plaça de l'església de Crist Rei (Alexandre Soler i March i Josep Mª Armengou Vives), a la cruïlla del Passeig Pere III, amb el carrer Guimerà.
Fins ara i des de 1989, estava en un parc poc transitat, lloc que el Rei rivalitzava amb la façana posterior del casino de Manresa, avui biblioteca.
L'estàtua del rei Pere III és obra de l'artista manresà Ramon Majà, amb els esbossos i orientacions de l'escultor Frederic Marès, que Caixa Manresa va lliurar a la ciutat l'any 1989.

Monument a Catalunya (1990).
Plaça Lluis Companys.
S'articula de dos cossos interposats que adopten la C de Catalunya seccionada. S'assenten sobre un cercle de marbre tot i que desplaçats del centre. 
L'autor fou Agustí Penadés.

Monument al Gos (1979)
Parc de l'Agulla.
S'estructura a partir de quatre pilars que suporten un bloc cúbic de pedra, sobre el qua¡ retornen ele pilars, pero ara col•locats mes junte i assolint diferents algades. En dues de les cares del bloc cúbic sobresurt la figura d'un gos que, contrastant amb el formigó, adquireix volum mitjangant una série de plaques superposades, fetes de ferro bronzejat. Una de les cares restants mostra un conjunt de texturas, mentre que Valtra llueix la llegenda commemorativa.
Es tracta d'una obra realitzada per Josep Barés l'any 1979.

A l'ombra (1990).
Aquesta escultura s'anomena "A l'ombra" i va ser realitzada per l'escultor manresà Ramon Oms, l'any 1990. Es troba situada , a la ciutat de Manresa a la Plana de l'Om. L'obra està ubicada just a sota d'un om. Està feta de bronze i ès a mida natural i a la vegada un element funcional i ornamental. El mateix autor te d'altres esculturas a la zona, una d'ellas, a la plaça de l'Èsglesia de Rajadell, a Fonollosa, Suria...

Monument als Geganters (1990)
A la remodelada plaça dels Infants criden l'atenció les figures de dos gegants fets amb planxes de ferro soldades.
El gegant es representa amb el cos senser, mentre que la geganta, situada devant seu, ha estat escapçada inferiorment per tal de donar cabuda als infants que vulguin penetrar a l'interior.
Aquest monument, dissenyat per Ramon Jounou, fou erigit l'any 1990, arran de la proclamació de Manresa com a ciutat gegantera.

Monument a la Llum (1982).
Plaça del Infants.
Monument esquemátic compost per dos blocs plans totalment fusionats —el de la dreta de pedra i el de I'esquerra, de formigó—, ele quals son envoltats per una piscina por profunda, d'on surten tres brolladors d'aigua. El bloc de la dreta és dividit en dos registres: el superior conté un dibuix incís que representa les muntanyes de Montserrat i la dedicatoria (A LA LLUM), mentre que l'inferior ens detalla la data commemorativa. En el panell de l'esquerra ens situa el mapa de la sèquia. El seu autor: Jaume Soldevila.

Monument a l'Adolescéncia (1990)
Carrer Sant Miquel.
Aquesta escultura, de bronze, destaca entremig d'un bloc de pedra en forma piramidal. Realitzat per Josep Barés

Monument al teatre (1993).
Carrer Sant Miquel.
Dos rostres de bronze, encastats a la cara frontal del bloc de pedra monolític, substitueixen les clàssiques màscares al-lusives a l'art dramàtic (drama i comèdia, tristor i alegria). Fou dissenyat per Ramon Oms l'any 1993.

Monument commemoratiu del Mil-lenari de Catalunya  (1989)
Plaça del Mil.lenari.
Monument molt simple consistent en tres barres de ferro corbades que, arrencant del terra, s'enlairen per a unir-se al centre, d'on penja una peça de telar. El fet que una de les barres sigui perforada amb oberturas circulars de mides diferente li confereix lleugeresa, alhora que li dóna dinamisme. Situat al centre de la plaça, es inserit en un parterre circular vorejat de gespa, que fa destacar el paviment empedrat del centre. En una lápida, situada a pla terreny, hi ha la llegenda commemorativa i el nom de l'autor. Dissenyat per Enric Pladevall, fou inaugurat en 1989.

Monument a la Sardana (1963)
Plaça Cots.
Obra de Jaume Soldevila. Fou erigit l'any 1963 quan Manresa fou proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. Es centrat per quatre pilars de pedra sorrenca units per una plataforma circular, on dos blocs de pedra corbata i units representan dos persones que aixecant els braços s'enllacen les mans, com a definició de la sardana. Dos blocs plans, de pedra davallen suaument i de manera oposada cap al centre. En el primer s'encasta la figura de sant Jordi, dalt d'un cavall, mentre que en l'altre hi ha la inscripció al-lusiva a les muntanyes de Montserrat al cantó oposat.

Monument a sant Jordi (1981)
Es tracta d'una escultura exempta que representa sant Jordi. Bo i nu, escomet amb una espasa, que branda amb la má dreta, un drac de reduides dimensions, situat entre les seves carnes. Altrament amb el brac esquerre es protegeix amb un escut. Aquesta escultura és una reproducció d'una obra de Francesc Sitjar, el qual l'havia esculpida inicialment a manera d'alt-relleu i amb unes proporcions més reduides. Fou inaugurada l'any 1981.

Monument a Josep Anselm Clavé (1919)
Aquest monument fou projectat per Bernat Pejoan i realitzat per  Josep Andreu Casanovas. Tot i essent del 1919, es la tipica obra del segle XIX i alhora hereva dels models romans. Feta de pedra, està formada per una base sobre la qual s'aixeca una columna que té la meitat inferior amb els fust llis i la superior amb el fust acanalat. A la part central hi ha un anelldecorat amb motius vegetals, l'escut de Manresa i la data de realització. Damunt la columna un capitell d'rdre jònic en que descansa el bust del músic. ës un momument eclèctic que la contaminació ha ajudat a ennegrir i envellir-lo.                                         

Monument a Josep M. Vives
Aquest conegut advocat es recordat amb un monument molt simple i esquemátic, consistent en un tros de columna de fust llis.

2 comentaris:

  1. Impresionante reportaje el que nos muestras con una excelente explicacion.
    Una leccion fantastica de cultura.
    Un Saludo.
    Un Mundo por Descubrir

    ResponSuprimeix
  2. falta el monument del meu carrer, el de l'avinguda francesc maciá, sempre he volgut saber la seva historia

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...