El PI, de Josep Maria Pi i Sunyer

Rambla de Catalunya, 73. Barcelona

Així com en el passeig de Gràcia tenim una alzina a qui Mossen Cinto Verdaguer dedicà un poema, a la rambla de Catalunya hi ha un pi, que el claustre de professors i estudiants, van plantar davant del número 73, de l'esmentada rambla on vivìa, com a homenatge i regal al seu estimat catedradic, Josep Maria Pi i Sunyer, en el seu 80 aniversari. Què millor que un pi, com simbol del seu cognom.
Al mateix que l'alzina del passeig de gràcia, aquest pi tampoc no s'ha desenvolupat molt. Tant un com l'altre, se senten aliens en el seu hàbitat; aquell per estar entre plàtans i aquest per estar entre til.lers. Però allà segueixen, un per a memòria de i l'altre per honorà à.

Josep Maria Pi i Sunyer (San Nicolás de los Arroyos, Argentina 1889 - Barcelona 1984) fou un advocat i jurista català, fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat de Madrid.
Interessat per la política, fou un dels fundadors d'Acció Catalana. Durant la Segona República Espanyola fou secretari de l'ajuntament de Barcelona. En esclatar la guerra civil espanyola va facilitar passaports als seus amics perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports.
El 1937 marxà a París, però tornà a Catalunya el 1940. Les autoritats franquistes el depuraren i separaren del càrrec de l'ajuntament. Tot i això, guanyà per oposició la càtedra de dret administratiu el 1940, i com a catedràtic fou molt popular entre els seus alumnes pel seu humor, caràcter i anècdotes. Fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i de la facultat de dret. Col·laborà en nombroses revistes de dret administratiu i el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...