TOT PASSEJANT

Casa Amatller: detalls escultòrics.

SIMBOLOGIA ESCULTÒRICA

Papagai amb l'escut dels Amatller, la A coronada i embolcallada en branques d'ametller. Vestibul, escala principal

Al.legoria de la pintura i l'escultura. Façana, porta principal

Escut d'armes del Rei Pere III el Ceremoniòs, per a qui Antoni Amatller sentiria especial devoció, atesa la seva condició de mecenas de les arts.Vestibul.

Lluita de Sant Jordi i el Drac, entrellaçant la porta principal i la de servei. Façana.

Zingar amb un òs. Façana, porta principal

Heroina lluitan amb un drac. Façana, porta principal.

Princesa que, des de dalt, observa la lluita del cavaller amb el drac. Façana

Al.legoria del col.leccionisme. Façana, balcó principal.

Escut d'armes i ambdós costats gos i gat,

Granota bufant vidre i garrins ceramistes.

Al.legoria de les Arts. Façana, balcó principal.

Escut d'armes i ambdós costats guineu i cabra

Ases escriptors i gossos fotógrafs.

Al.legoria de la Industria.

Escut d'armes i ambdós costats ocell i sargantana.

Conills forjant ferro i mones forjant ferro.

Lleons amb l'escut de la data d'inauguració, 1900. Façana

Drac. Fanal. Vestibul

Les lletres A d'Amatller, quedan entrellaçades per branques i fulles d'ametller i un poema dedicat al mateix arbre. Aquest conjunt ornamental el veiem al timpà de la tribuna del dormitori de la Sra. Amatller.

Als costats, gargóles amb ocell i saltamarti. Façana

Al.legoria de l'arquitectura. Façana, porta principal

Al.legoria de la música. Façana, porta principal

Gargola amb forma de peix. Façana

Gargola amb forma de drac. Façana

Grues en forma de drac. Façana

Fotograf. Façana, finestra dormitori Antoni Amatller.

Gos fent xocolata a la pedra. Vestibul, mensula

Bufó fent xocolata. Vestibul, mensula

Ós molent xocolata. Vestibul, mensula

Eusebi Arnau i Mascort (1864-1934)que, junt amb els germans Juyol, Josep (1853-1901) i Alfons (1860-1917), va ser l'artífex de l'escultura de la Casa Amatller

Sastreria Tuneu. Manresa

Carrer del Born/carrer Urgell. Manresa

Com deia recentment en el post de la farmàcia Esteve de Manresa, finalitzada el 1910 la nova urbanització del carrer del Born i en ple desenvolupament del modernisme, els nous comerços van aprofitar aquestes tendències per actuar de reclam davant els seus clients. Aquest també va ser el cas de Josep Tuneu, descendent de l'antiga satreria fundada el 1822 al carrer Sobrerroca que es va traslladar a aquest carrer, el 1906. Al primer pis, del seu nou establiment, encàrregà a Francesc Cuixart uns anuncis vidrats resolts amb potents i vívids colors. A destacar les figures masculines, vestides segons la estètica de l'època i un treballat fanal en ferro forjat, a la cantonada amb el carrer Urgell.

Un bon treball amb forja enmarca els colors vius dels vidriats

Tuneu sastre. La casualitat, o no, a fet que avui sigui la seu d'una altre sastreria.

Google Mapss

Farmàcia Esteve. Manresa

Plana de l'Om. Manresa.

Quan l'any 1910 es va urbanitzar el carrer del Born de Manresa, s'hi van instal·lar nous establiments comercials i se'n van reformar d'altres, i per aquest motiu hi ha elements modernistes al llarg del carrer. Els Esteve hi van obrir una farmàcia el segle XVIII i el 1926 van reformar l'establiment seguint els cànons del modernisme: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat, tant a la façana com a l'interior que, avui, conserva el mobiliari original de l'època.

Si alcem la mirada, ens adonarem dels prohomes farmacèutics que han fet història de la farmàcia Esteve.

Talles de fusta al taulell originari.

Plana de l'Om i carrer del Born

Noms per a la història farmacèutica.

Google Maps

Magatzems Jorba. Manresa

Muralla del Carme/carrer Nou. Manresa

Una mostra de l'Art Decò en arquitectura, la tenim en l'edifici comercial, magatzems Jorba, fundat per Joan Jorba i Rius a Manresa. El projecte fou encarregat a l'arquitecte Arnald Calvet i Peyronill (1874-1956), que ja havia dissenyat la Casa Jorba del Portal de l'Ángel a Barcelona. Ateses les grans proporcions, hom l'hagué de construir en diverses etapes. L'any 1936 fou inaugurat el primer cos d'edifici, corresponent a l'ala del carrer Nou; en 1943 fou enllestit el cos central, i progressivament s'anaren acabant les plantes del darrer cos, situat a la muralla del Carme, fins que restaren enllestides entre els anys 1951-1952, quan dirigía l'empresa el senyor Pere Jorba, que se'n féu carrec en morir el seu pare.

A desgrat d'haver estat construit en diverses etapes, és un edifici unitari del tot, pero amb algunas diferencies en relació amb el projecte original. De planta triangular, es constituït per dos cossos travats, al xamfrá, per un cos mes alt que es converteix en fáçana principal, alhora que trenca el predomini horitzontal de l'edifici. Les façanes son esquitxades per grans finestres distribuïdes simétricament per totes les plantes.

Els espais buits, introduïts per les finestres, fan ressaltar els altres espais que configuren la construcció. En aquests espais se situen els elements ornamentáil de pedra artificial, amb complements de ferro i vidre, inspirats en l'art déco, els quals converteixen l' edifici en una bona mostra d'aquest estil artístic.

A la planta baixa s'obren unes galeries porticades, on hi havia els aparadors, sempre ben dissenyats i d'un gran atractiu. Bona part de l'edifici fou obrat amb maons, recoberts amb un estucat de color ocre, en contrast amb la planta baixa, aplacada amb marbre de color rogenc. A títol d'anécdota cal esmentar el rellotge, custodiat per áligues, situat a la part superior del cos central, que gairebé tots els manresans havíem consultat, mes d'una vegada, per tal de comprovar l'hora del nostre rellotge.

Un cop tancats els magatzems, romangué un cert temps totalment abandonat. Ara, pero, un cop restaurat, allotja unes oficinas i locals comercials.

Cal lamentar la desaparició dels antics magatzems Jorba, projectats per Ignasi Oms i Ponsa, els quals, aixecats al costat dels nous, constituïen un conjunt arquitectónic molt interessant.

L'edifici, en ple centre de Manresa, icona, junt amb la Seu, de la ciutat.

Les àligas i el rellotge, on si recolçan dues figures, la femenina amb una òliba i la masculina amb un gall, simbologia de la nit i el dia.

Cos central més alt, que obra les dues ales a diferents carrers.

Elements decoratius pur estil Art Decó.

Fanals a la facana

Part posterior de l'edifici.

Google Maps

Cases Ramos

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 88

Plaça Lesseps, 29, 30 i 31. Barcelona

L'any 1906, l'empresari Ricardo Ramos va fer l'encàrrec a l'arquitecte Jaume Torres i Grau, d'un edifici d'habitatges en un gran solar ubicat a la plaça Lesseps cantonada Ronda General Mitre i carrer Mont-roig, que reuniria tres cases en un sol bloc. És caracteritzen pels colors groc i les formes ornamentals naturalistes. El pati del darrere, que dòna a la cantonada del carrer de Mont-Roig, podem contemplar un templet poligonal coronat amb una apuntada cúpula de rigoros estil modernista. L'única tribuna existent és treballada amb pedra, i ens fixarem en les baranes de forja, ja que tenen forma d'abella. Tanmateix, cal destacar els esgrafiats, els vestibuls, on es fa patent l'exuberància ornamental però d'un gust exquisit en els seus sostres d'Escaiola i passamants, en els ascensors...etc.

Podriem dir que és l'edifici que integra el barri de Gràcia a la Barcelona de principis de segle XX, o si menys no, el més destacat. Va ser la llar de la família Ramos, fins que amb l'esclat de la guerra incivil espanyola, van anar a viure a Mallorca. El primer pis va ser seu del sindicat anarquista, la CNT i el Moviment falangista espanyol, fins que, posteriorment, fou retornat als seus propietaris. L'edifici va caura en desús a les dècades següents fins al punt que havia plans per enderrocar-ho a principis de la decada dels 70, amb la finalitat de donar pas a la carretera de Circumval-lació del centre de la ciutat. Afortunadament, Antonio Moragues, que era el Degà del Col.legi d'Arquitectes en aquells moments, va prendre la iniciativa pel cas i va demanar que l'edifici fós declarat Monument Nacional, la qual cosa fou determinant per la salvació de la demolició.
En aquesta casa es va filmar la pelicula de Pedro Almodovar, "Todo sobre mi madre". De fet si ampliem una foto de abaix, podem veure, a través del vidres de la tribuna, un cartell publicitari de l'esmentada.

Cós central de l'edifici, que determina una perfecta simetria amb la resta del conjunt.

Una magnifica tribuna treballada amb pedra. Si ampliem la fotografia, observarem un cartell publicitari de la pel.licula "Todo sobre mi madre" de Pedro Almodovar, que les cases Ramos van gaudir d'un protagonisme pasiu.