La Sagrada Familia. Façana del Naixament. Simbologia

LA SAGRADA FAMILIA. Façana del Naixament

Ruta Modernista. Element 81

CarrCarrer Mallorca, 401. Barcelona

L'àbsis i les façanes de les naus laterals i del Naixament amb tres grans portals, dedicats d'esquerra a dreta a l'esperança, la caritat i la fe. 

Campanars dedicats als apòstols Bernabé, Judes Tadeu, Simó i Matíes.

Antoni Gaudí ens va deixar aquests missatges:

 "si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret"


"Hem fet una façana completa del temple, perquè la seva importància faci impossible deixar de continuar l'obra"

Coronant l'arbre de la vida: la creu, la tau i el colom, al-legoria de la Santíssima Trinitat.

El pelicà, a la base del xiprer, representa l'eucaristia i l'ou decorat amb l'anagrama de Jesús, simbolitza la vida i la resurrecció. Portal de la Caritat.

Alfa i omega de l'anagrama de Jesús. envoltat per tres parells d'àngels.

La Coronació de Maria. Portal de la Caritat. Grup escultòtic de Llorenç Matamala.

Presentació del nen Jesús al Temple. Portal de la Fe.

Sobre l'estrella que anuncia el naixament de Jesús, Maria rep l'àngel de l'Anunciació. El grup escultòric queda enmarcat per un monumental rosari. El seu autor fou Jaume Busquets a l'any 1966. Portal de la Caritat.

Les noces de Josep i Maria. Portal de l'esperança.

L'apòstol Bernabé

Conjunt escultóric del savi i el Nen Jesús, que porta un colom mort a la mà. Portal de l'esperança.

L'apòstol Judes

L'apòstol Simó.

El grup escultóric del Naixament es el punt central cap a on convergeixen totes les mirades de les figures d'aquest portal. Obra de l'escultor Jaume Busquets al 1955. Portal de la caritat.

La fugida a Egipte. Portal de l'esperança.

Jesús predicant al temple, entre Sant Joan Babtista i el seu pare el sacerdot Zacaries. Portal de la fe.

L'adoració dels tres Reis d'Orient. Portal de la caritat.

L'adoració del pastors. Portal de la caritat.

 Columna central del portal de la caritat amb la genealogía de Jesús a ambdós costats del Portal de la caritat.

 Una tortuga de mar (banda litoral) i una terrestre (banda de muntanya), fent d'atlants sostenen les dues columnes del pòrtic. Portal de la Caritat.

 Fragment del Portal de la caritat, on hi ha el pesebre en pedra

El Portal de la Caritat amb dues columnes dedicades a Josep i Maria com a pilars en què se sostenta la Bona Nova.

 Els àngels del Judici Final. Obra de Llorens Matamala i Piñol.

La Puríssima. La figura de la Mare de Deu trepitja la serp recolzada sobre la llàntia de tres braços i està envoltada d'espigues i raïm com a simbols de la fecunditat. Portal de la fe.

Sant Josep en barca amb fanal, una àncora i un baldaquí. A sota l'anagrama de la Mare de Déu. Portal de l'Esperança.

 La Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet.Portal de la Fe

 L'Anagrama del patriarca Sant Josep. Portal de la Fe.

Grup escultòric dels Sants Inocents: el peu del soldat romà té sis dits, com tenia el jove del qual feren el motlle i que Gaudí no va voler modificar. Obra de Llorenç Matamala. Portal de l'Esperança.

La Sagrada Familia. Façana de la Passió

Vuitena Fira Modernista de Barcelona 2012

Cartell anunciador de l'esdeveniment

Alguns detalls gràfics de la recent celebrada Vuitena Fira Modernista de Barcelona 2012, al carrer Girona, entre Aragò i Diagonal, els dies 1, 2 i 3 de Juny.

Tot passejant pel Modernisme d'arreu

¡¡Vine vestit de l'època modernista a la festa¡¡

Ruta per els llocs modernistes

Pianola Modernista a càrrec d'en Pep Domenèch

Burguesia de l'època

Velocípede de l'any 1888

Un Hispano Suiza de l'època

Ballem un vals

Modernisme a Cardedeu

Precioses dames de principis del Segle XX

Posant per a la història Modernista

Fotografies i video de jmp i josepmriamelcior

Casa Vilà. Vic

 Rambla Devallades cantonada Verdaguer

L'any 1908, el seu autor, el mestre d'obres, Josep A. Torner, fa una composició en façana, simétrica respecte a un eix central i  balcons  amb ménsules metál-liques.

Va emprar la pedra en planta baixa, l'arrebossat en els pisos i  l'ornamenta amb cerámica vidriada i pedra. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i d'obra vista a la barana del terrat. Les llosanes  són una combinació de ferro i cerámica vidriada.

Elements arquitectónics a destacar son, a les finestres del primer pis amb arcs arábigs. En el segon pis hi trobem  arcs de doble punt i una placa commemorativa.  Elements metál-lics de forja en ménsules, balcons i baranes.

Arcs de doble punt al segon pis

Cantonada carrer Jacint Verdaguer

Arcs aràbigs

A la memòria de Bach de Roda

Casa Costa. Vic

Casa Costa. Presidint la Plaça Major de Vic

Plaça Major de Vic

En aquesta obra l'autor, constructor i mestre d'obres Josep Illa, fa servir la típica degradació de proporcions en balcons i obertures amb l'alqada. L'edifici está rematat amb una cornisa amb coll de pedra. A la planta baixa cal destacar els arcs ogivals a l'estil gótic, recolzats sobre unes columnes amb capitells molt treballats (elements florals). Al primer pis cal destacar les llindes de les obertures decoradas amb esculturas que representen les quatre classes socials: església, aristocrácia, pagesia i obrera. També cal destacar els vidres de colors que representen elements florals. Ménsules de pedra als balcons del 1 r. i 2n. pisos. La decoració es va fent més senzilla amb l'alçada.  Les composicions escultòriques dels balcons del primer pis, representen els quatre estaments socials de l'època: la pagesia, la noblesa, l'església i els menestrals, son obra de l'escultor Pere Puntí i Terra.

La classe social de la pagesia.

L'Església

L'aristocràcia

i la classe obrera.

Casa Costa. Façana Posterior

Rambla Devallades

De composició simétrica respecte a un eix central i planta rectangular. La barana de la balconada del primer pis és de pedra natural molt treballada, fent dibuixos. Les baranes dels balcons del segon pis són de ferro forjar. Les llosanes són de pedra natural. Ménsules de pedra natural als balcons. Ráfec volat amb coll de pedra.

Els materials son de pedra natural a les llindes de les obertures i pedra artificial a la resta de la façana. Els acabats de la façana són arrebossats estucats.

A destacar, l'ornamentació de les baranes dels balcons de pedra i les ménsules de pedra natural.

Casa Comella. Vic

 Carrer de Jacint Verdaguer

Obra de l'arquitecte  Gaietà Buïgas i Monravà (1851 - 1919) que fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font Màgica de Montjuïc.

Es tracte d'una casa senyorial construida l'any 1896  de planta rectangular. Es distribueixen simétricament dues vivendes per planta. El conjunt de la façana és equilibrat i destaca la porta d'entrada d'arc semicircular. Les tribunes de plantes trapezoídals. Les obertures són iguals en el primer i segon pisos, mentre que les del tercer pis són diferents. L'acabament és amb gran joc de pendents, molt aconseguit. Entre les obertures paseen une gravats d'obra vista que representen les quatre estaciona de l'any. Ráfec volat amb colla de pedra. Els malerialsemprats son la pedra natural en les llosanes i llindes de les obertures, i obra vista. En les baranes es combina la pedra i el ferro forjat. També cal destacar els esgrafiats.

Cal destacar-ne, tots els elements de pedra, les tribunes, les llindes de les finestres i balcons. Les baranes dels balcons. La torre de planta quadrada de la teulada. Els esgrafiats de la façana i a l'escala de l'entrada principal, la barana de pedra natural molt treballada i finestres amb vitralls de colors i reixes de ferro forjat.

Vista des de la plaça Major

Vista des de La  Rambla de l'Hospital

Espléndida torre de planta quadrada que sobresurt, amb notorietat, del conjunt.

Primavera

Hivern

Estiu

Tardor

Sobre la llinda d'una porta lateral, les inicials del primer propietari

Casa Abadal. Vic

Casa Abadal. Vic.

Rambla de l'Hospital cantonada carrer Sant Just. Vic

Obra de l'arquitecte figuerenc Josep Azemar i Pont. Es tracte d'una casa  modernista de l'any  1903 que interpreta el ritme tradicional en alçada amb la distinció dels tres cossos d'edificació per canvis de materials: la introducció d'una fila de rajola vidriada i la  utilització d'elements arquitectónics diferents.

També queda ritmada per eixos verticals de composició; tres a les Rambles i un al carrer Sant just.

La façana és plana i está coronada per un ráfec inclinat de fusta. En la façana de la Rambla es recupera una llinda antiga i es reprodueix en les altres del pis principal.

De pedra picada en sócol emmarcant les oberturas principals i límit de les mitgeres. D'obra vista en els arcs de descàrrega i  el coronament format per set arcquets a les Rambles i tres al carrer de Sant Just. De fusta a la barbacana i rajola vidriada en la separació dels tres cossos de l'edificació. Baranes de ferro forjat i acabats  arrebossats.

Façana de la Rambla de l'Hospital

Coberta de teula aràbiga a dos vessants