TOT PASSEJANT

Casa de Martín. Berga

Ronda Queralt, 13. Berga

Es tracte d'un edifici d'habitatges, amb garatge adjunt, d'estil modemista, dissenyat l'any 1913 per l'arquitede Ignasi Maria Colomer. Presenta moltes similituds amb l'edifici del Teatre, obra del mateix arquitecte. En destaca la torre, que s'enlaira tot aprofitant la cantonada. Cal observar que la decoració de la façana va disminuint amb l'altura, tot marcant I'estratificació social dels diferente habitatges. Fou propietat i residéncia del conegut pintor i escriptor berguedá Josep M. de Martín (1920-2005), que rebé el reconeixement de la ciutat amb la Medalla d'Or l'any 2000.

Tribuna de vidre policromada.

En primer terme El Casino, al fons La Casa de Martí, on destaca la torre que s'enlaira tot aprofitant la cantonada.

Casa Barons. Berga

CASA BARONS. BERGA

Carrer Ciutat, 9. Berga

La casa Barons és un interessant edifici modernista projectat l'any 1904 per l'arquitecte Ros Cot. Cal destacar-ne la façana d'obra vista i els balcons de ferro forjat.

Año 1905

La casa Barons, enfront la Casa Tomàs Pujol

Casa Tomàs Pujol. Berga

CASA TOMÀS PUJOL

Carrer Ciutat, 8. Berga

La casa Tomas Pujol, situada al carrer Ciutat número 8, fou construida l'any 1925 per l'arquitecte Emili Porta. La façana, que destaca per la simetría respecte de l'eix central, presenta una clara influencia modernista, sobretot per la construcció amb obra vista i per la decoració amb cerámica de colors a sota dels balcons

Carrer Ciutat, 8, a l'esquerra la Casa Tomàs Pujol, enfront al número 9, la Casa Barons.

El Casino. Berga

Ronda Queralt, s/n. Berga

E1 casino nom amb qué és conegut el teatre que, per iniciativa d'una societat privada, s'inaugurá l'any 1913. Se'n van fer diversos projectes, peró l'obra fou executada per Ignasi Maria Colomer. L'edifici, tot i les múltiples reformes, encara conserva elements modenistes (ferro forjat a les baranes, rajola acolorida, etc.). Des de I'any 1955 fins al 1984 va funcionar com a cinema, i a partir d'aquest moment va convertir-se en teatre municipal.

Rajola acolorida

El casino a l'esquerra, al fons la casa de Martín. obra del mateix arquitecte

Casa Vicens

CASA VICENS

Ruta Modernista. Element 89

Carrer Carolines, 18-24. Barcelona
Fotografia que ens permet visualitzar un bell i treballat gerro ceràmic sobre pedestal a l'entrada principal de l'habitatge.

La casa Vicens va ser el primer encàrrec d'habitatge que rebé Gaudí; havia de ser un edifici per a una sola familia envoltat d'un jardí on també hi va disenyar una glorieta, la font, una cascada, etc., elements, avui desapareguts. La planta s'estructura al voltant de la peça principal, el menjador, on hi trobem el rebedor, l'escala que puja a les habitacions, el fumador i la galeria.

La formalització crea una geometria complexa que Gaudi reforça amb la diferenciació entre elements de pedra i altres, revestits per les peces ceràmiques de 15x15 cms que fabricaba el propetari de la finca, Manuel Vicens i Montaner que tantmateix era corredor de comerç.

Tribuna que dóna al pati en el seu costat sud.

Segons alguns historiadors, assenyalen al propietari com a titular d'una fàbrica de ceramicas, que en aquest cas quedaria bellament plasmada, la professió, a la façana.

En aquest cas es reprodueix unes flors grogues pròpies de la zona (clavelones de l'Índia o "Tagetes erecta".

La casa es tancava amb un mur de reixa de ferro colat, decorada amb fulles de margalló, obra de Llorenç Matamala.

Són molt interessants les persianes de ressonància xinesa, però que alguns gaudinistes, verbigràcia l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales, consideren més properes a la tradició mediterrània i sobretot àrab.

Es manté la tradicional aplicació de la regla i l'esquadra, és a dir de la línia recta.

Impressiona al passejant, que avui descobreix aquesta casa en un carrer que no sembla presagiar, és la forma i l'esclat de colors. Per això hem de tractar d'imaginar la sorpresa i novetat que al seu dia va haver de suposar, en una Gràcia més aviat monòtona i grisenca.