TERRASSA
Portals de somni modernista.
CASA DE JOSEP BATLLES (1904)
Casa Batlles. Carrer Paris 202. Barcelona
Arquitecte d'ambdós cases: Francesc Ferriol i Carreras.
Entrada
"Timbres i audios" de l'època.
Teginat amb un treball exquisit.
Façana
-----------oo0oo----------
CASA DE TERESA VALLHONRAT
Casa Teresa Vallhonrat, carrer Paris, 204. Barcelona
Plena decoració a l'entrada principal.
Fanals a banda i banda.
Entrada i portalada
Façana
-----oo0oo----
CASA MARTI LLORENÇ (1910)
Carrer Valencia 213. Barcelona
Arquitecte: Antoni Alabern Pomar.
-----oo0oo----
CASA MARTI LLORENÇ (1910)
Carrer Valencia 213. Barcelona
Arquitecte: Antoni Alabern Pomar.
El Xalet del Catllaràs d'Antoni Gaudí.
Serra del Catllaràs. La Pobla de Lillet. Barcelona.
A principis del segle XX, el carbó que s'extreia de les mines d'aquest entorn alimentava els forns de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, propietat d'Eusebi Güell i Bacigalupe. L'activitat extractiva es desenvolupava lluny del nucli habitat de La Pobla de Lillet, per aquest motiu Güell decidí la construcció d'un habitatge per a tècnics i treballadors. Encarragà al projecte a Antoni Gaudí. Es a l'any 1902 quan es comença a construir el Xalet del Catllaràs.
Amb motiu de la guerra civil i l'aturada de l'extracció de carbó, comença el deteriorament d'aquest edifici. Als anys 70 canvià la seva funcionalitat, esdevenint una casa de colònies, amb nombroses modificacions.
Abans de caure en desús pel que es va contruir, presentava una escala exterior multifuncional, que feia d'element de comunicació entre les tres plantes i resguardava alguns elements claus per a la vida a l'interior de l'edifici. La façana i alhora coberta, en forma de catenària, no era de pisarra, i la distribució en plantes obeïa a criteris de clasesocial, la menystinguda primera planta pel personal de manteniment, l'aïllat segon pis pel personal tècnic i la tercera planta per el personal subaltern.
Actualment el Xalet es troba en una segona fase de rehabilitacio, aixó si, esperant el proper finançament oficial de l'administració.
En aquesta secuencia de fotografies podem observar el Xalet un cop acabat de constrüir molt a principis del segle XX. Posteriorment, en plé desùs, aproximadament els anys 40 i els anys 70 quant esdevení una casa de colonies on podem observar la construcció d'una nova escala metalica. En l'actualitat el Xalet a retrobat la seva escala que originariament va disenyar el mestre de mestres: Antoni Gaudí.
L'escala es retroba amb l'edifici segons el disseny del seu autor: Gaudí.
Façana Nord i posterior.
L'arc catenari, tan present en l'obra gaudiniana.
Detalls des de l'escala.
Façana principal amb orientaciò Sur.
Vistes de l'interior a través dels vidres d'unes finestres mig obertes.
Vista del conjunt des d'un punt oriental.
El Xalet en plena degradació a partir de la guerra civil i el desús del mateix.
En el seu estat original.
Quan a partir dels 70 s'adequa com a centre de Colònies juvenils.
Tal com va ser dissenyada per Antoni Gaudí.
En ser pista forestal convé anar-hi en 4x4 ó cotxe preparat. Os convido a trucar a l'amic Fermí, gran coneixedor de la zona, un guia expert i conductor professional. Os deixo els seus números de telèfon en aquesta fotografia.
Fotos preses per l'amic Fermí el dia 6 de març del 2016 després d'una nevada.
Fotos preses per l'amic Fermí el dia 6 de març del 2016 després d'una nevada.
Un Temple Romà al bell mitg de l'eixample.
Carrer Bailèn, 70, 72, Barcelona.
Al número 70 del carrer Bailén de Barcelona es pot veure un edifici d'estil romà que, va ser construït el 1882 per Josep Vilaseca (arquitecte que va realitzar a la ciutat, entre altres obres, l'Arc del Triomf). La casa Masriera, com es coneix a aquest immoble per haver estat creada pels germans Frederic, Josep y Francesc Masriera i Manovens per emprar com a taller d'orfebreria, escultura i pintura, imita al desaparegut temple d'August, el més important de la Barcelona romana.
L'edifici és una construcció d'estil neoclàssic i historiciste on la principal característica és la seva singularitat, ja que l'objectiu era construir un edifici aïllat precedit d'un jardí davanter. Està constituït com un gran espai únic. A primer cop d'ull destaca una gran façana, definida en el seu temps com un "temple de l'art", recreant un temple clàssic de planta rectangular, pòrtic elevat sobre un basament amb sis columnes corínties i pilastres de fust acanalat, coronat per un frontó triangular decorat en els extrems amb dues estàtues d'aixetes (animals mitològics meitat àguiles i meitat lleons). La forja de la porta d'entrada al recinte, tot i les similituds d'alguns elements amb la maçoneria, res tenen a veure amb això.
El 1932 el taller va ser reformat i transformat en el Teatre Studium, inaugurant-se el 22 febrer 1933.
Finalment, el 1951 la congregació de religioses Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús va adquirir l'edifici per convertir-lo en residència. L'edifici va sofrir algunes reformes, com l'ampliació per darrere fins a connectar amb les mitgeres de les construccions veïnes, fet que li va fer perdre part del seu caràcter monumental original. Allà es van instal·lar els habitatges per a les monges i dues capelles (una a la planta baixa i una altra, més luxosa, a la planta superior).
En l'actualitat l'Ajuntament de Barcelona ho té catalogat com a bé cultural d'interès local (nivell de protecció B), fet que obliga al manteniment i conservació de la façana i dels elements originals del seu interior.
Un "temple de l'art"
Frontó triangular decorat en els extrems amb dues estàtues d'aixetes (animals mitològics meitat àguiles i meitat lleons).
La forja de la porta d'entrada al recinte, tot i les similituds d'alguns elements amb la maçoneria, res tenen a veure amb això.
Recrea un temple clàssic de planta rectangular, pòrtic elevat sobre un basament amb sis columnes corínties i pilastres de fust acanalat, coronat per un frontó triangular.
Com no pot ser d'altra manera, l'edifici sorprèn els vianants que ho desconeixen per formar part de l'espectacle arquitectònic del segle XXI.
Foto d'Antoni Esplugas (Arxiu fotogràfic de Barcelona)
Fotografia de l'edifici en el seu estat original.
La Fageda d'en Jordà.
La Fageda d'en Jordà es troba a la comarca de la Garrotxa, molt a prop d'Olot.
Es tot un goig plé de sentits passejar per aquest bosc de faigs que creixen en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 metres d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Us deixo una sèrie de fotografies realitzades aquesta tardor. Encara que personalment recomano, si sou aficionats a la fotografia, que hi aneu en un dia que el sol estigui present, ja que les tonalitats i contrastos que es visualitzen són molt més espectaculars.
Us deixo una sèrie de fotografies realitzades aquesta tardor. Encara que personalment recomano, si sou aficionats a la fotografia, que hi aneu en un dia que el sol estigui present, ja que les tonalitats i contrastos que es visualitzen són molt més espectaculars.
Poema a La Fageda, de Joan Maragall:
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
