El petó de la mort


El petó de la Mort.
PASSEJANT pel Cementiri del Poblenou que està situat en el barri del mateix nom, també anomenat cementiri de l'Est, o Vell, sabem que va ser inaugurat l'any 1775 i destruït posteriorment per les tropes napoleònica en 1813. En 1818, el Bisbat va encarregar el projecte de reconstrucció al jove arquitecte italià Antonio Ginesi (1790-1824). El nou cementiri era beneït i inaugurat el 15 d'abril de 1819. Engloba el període històric que va de 1775 fins a l'Exposició Universal de 1888. És llavors quan el de Montjuïc, inaugurat en 1883, pren el relleu com testimoniatge històric de l'evolució de la ciutat. Una prova d'això és el Fossar de la Pedrera, on es recorden als morts durant la Guerra Civil, i que té com colofó, la tomba de Lluís Companys.
La família de l'empresari català del cotó Josep Llaudet Soler, va dedicar a un fill mort prematurament, aquesta bellíssima escultura que mostra a l'infortunat mig despullat, que rep el petó d'una mort descarnada. L'escultura és de l'any 1930, obra de Jaume Barba i va figurar entre les més destacades escultures funeràries en una exposició fotogràfica celebrada a Berlín en 1991. La dedicatòria està escrita en catalá antic i resa;
"MES SON COR JOVENIVOL NO POT MES
EN SES VENES LA SANCH S'ATURA Y GLAÇA
Y L'ESMA JA PERDUDA LA FE ABRAÇA
SENTIRSSE CAURE DE LA MORT AL BES"
Algú, davant la tomba em va dir: "És una dolça manera de veure la mort". Certament, en un tema pel normal amarg, dramàtic, dolorós, quan veus l'exquisit art d'aquesta sepultura, com la mort arrenca la jove vida amb aquest petò, fins i tot sembla, afable, tranquil.la, placida.

El valor en l'art, haurìa de ser proporcional a les emocions que desperta en l'espectador

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...