Casa Pere Milà. "La Pedrera"

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 67
Els guerrers de Gaudí al cap vespre.

Passeig de Gràcia, 92. Barcelona

La casa Milà o també coneguda com La Pedrera, va ser edificada per encàrrec del matrimoni Pere Milà i Camps i Roser Segimon i Artells. Gaudí va comptar amb la col.laboració dels seus ajudants Domènec Sugrañes i Josep Canaleta, així com del constructor Josep Bayó i Font, que havia treballat amb Gaudí a la Casa Batlló.
L'edifici, de manera innovadora, és una típica obra gaudiniana en què les línies geomètriques són només rectes formant plans corbs. Tota la seva façana està realitzada en pedra calcària de Vilafranca, excepte la part superior que està coberta de rajoles blanques, la combinació evoca una muntanya nevada. Al terrat hi ha grans sortides d'escala rematades amb la creu gaudiniana de quatre braços, i xemeneies recobertes de fragments de ceràmica, amb l'aparença de caps de guerrers protegides per elms.
De formes orgàniques, la Casa Milà evoca sens dubte la natura: diversos estudiosos han percebut a la Pedrera formes que recorden els cingles de Fra Guerau a la serra de Prades prop de Reus, el torrent de Pareis al nord de Mallorca o Sant Miquel del Fai a Bigues i Riells, uns llocs visitats per Gaudí.
Cal destacar la bellesa del ferro forjat dels seus balcons, que simulen plantes enfiladisses, obra dels germans Lluís i Josep Badia i Miarnau. Té un total de cinc plantes, més un traster diàfan realitzat en la seva totalitat amb arcs catenaris i l'esmentada terrat, així com els dos grans patis interiors, un de planta circular i un altre de planta oval. A la façana destaca l'arc ciclopi d'entrada, mentre que la cornisa superior, de forma ondulada, té esculpits capolls de rosa amb inscripcions de l'Ave Maria en llatí ("Ave Maria gratia plena, Dominus tecum").
Gaudí havia assignat a la Pedrera un alt simbolisme religiós: a més de l'Ave Maria la façana hauria estat rematada per un grup escultòric de pedra, metall i vidre amb la Mare de Déu del Roser envoltada dels arcàngels Miquel i Gabriel, de 4 metres d'alçada. Es va fer un esbós a càrrec de l'escultor Carles Mani, però a causa dels successos de la Setmana Tràgica de 1909 es va abandonar el proyecto.6
La decoració interior va anar a càrrec de Josep Maria Jujol i els pintors Iu Pascual, Teresa Lostau, Xavier Nogués i Aleix Clapés.2 Es troben sovint detalls ornamentals marins, com els falsos sostres de guix que simulen ones de mar, així com pops, cargols i flora marina.
La construcció va patir diversos retards ja que l'edifici va superar en alçada i amplada al que estableixen les ordenances municipals, imposant el senyor Milà diverses multes. A més, Gaudí va abandonar la direcció de l'obra en 1909 per divergències amb els Milà que fa a la decoració interior. La relació entre Gaudí i Milà es va refredar, i l'arquitecte va haver de portar a judici al promotor per cobrar els seus honoraris, que va donar als jesuïtes.
La Casa Milà ha patit diverses vicissituds: el 1927 Roser Segimon va ordenar a Josep Bayó la demolició de l'interior del pis principal, perdent-se la decoració efectuada per Gaudí, en 1946 va ser venuda a la Immobiliària Provença, que va construir tretze apartaments a les golfes, a càrrec l'arquitecte Francisco Juan Barba Corsini (1954-1955); el 1966 es va transformar la planta noble en oficines, amb la signatura de Leopoldo Gil Nebot, entre 1971 i 1975 es va efectuar una primera restauració a càrrec de José Antonio Comas de Mendoza. El 1986 el va adquirir la Caixa Catalunya, que ha efectuat continuades obres de conservació i restauració (1987-1996) i la manté oberta al públic per la seva visita, podrà entrar en els habitatges de la planta quarta, el traster i la terrassa. Les altres plantes estan ocupades per oficines o encara per algunes famílies residents.
La Casa Milà va ser declarada Monument Històric-Artístic de caràcter nacional el 1969, i el 1984 la Unesco la va incloure dins del Lloc Patrimoni de la Humanitat «Obres d'Antoni Gaudí.
Font: Wikipedia


Com ja he expressat en alguna ocasió, tenim els fanals de Falqués en el millor i més gran escenari del modernisme, en aquest cas com a teloners de la Pedrera.



A la cornisa que corona la façana podem llegir entre espais, Ave- Gratia -Plena -Dominus- Tecum . El profund sentiment religiós de Gaudí sempre va estar present en les seves obres i la seva vida.
Façana posterior de la Pedrera, vista des del pati de la casa Cases Carbó.

Un dels dos patis interiors
Xemeneies i sortides d'escales que Gaudí feia modela a escala 1:10 pel guixaire Joan Beltran.

Nota de La Vanguardia.es
ROSA MARIA PIÑOL | Barcelona | 19/06/2010 |

Los Amics de Gaudí quieren coronar La Pedrera con una escultura que proyectó el arquitecto.
El grupo escultórico, de bronce dorado, tendría 4,5 metros de altura | La actual propiedad del edificio no ve bien que la obra se añada a la casa.
La Pedrera es un"edificio "inacabado". Lo anunciaron ayer los Amics de Gaudí, decididos partidarios de colocar en él una enorme escultura que figuraba en el proyecto original pero que no llegó a materializarse. Se trata de un grupo escultórico mariano (la Virgen con el Niño, rodeados por los arcángeles Gabriel y Miguel) que Gaudí había previsto para coronar la fachada. La asociación ha emprendido ahora una campaña para rescatar la idea y ayer presentó una maqueta de yeso de la obra realizada por el escultor Etsuro Sotoo, que desde hace tres décadas trabaja en la Sagrada Família con Josep Maria Subirachs.
"Esta escultura es complementaria del edificio y, según Gaudí, es la que le daba sentido. Se puede argüir que no hay que colocarla, pero ningún argumento tiene la fuerza que tiene la propia obra de Gaudí", afirmó el arquitecto Joan Bassegoda, presidente de los Amics de Gaudí. "La Sagrada Família también es una obra inacabada: la mayor parte del edificio es posterior a Gaudí", recordó.
Gaudí realizó el proyecto de la Casa Milà en 1906 y planificó que incluiría el citado grupo escultórico, una pieza de bronce dorado de 4,5 metros de altura. "Entonces él trabajaba con el escultor Carles Mani, y ambos llegaron a construir, en el piso principal de la Pedrera, una maqueta de tamaño natural de la escultura, pero la obra no gustó a los señores Milà", indicó Bassegoda. Según relata el escultor Joan Matamala en su libro Mi itinerario con el arquitecto, el edificio en bloque, "como una gran ola de piedra, sería una gran base" para el grupo escultórico, cuya figura central debía ser la Virgen del Rosario, ya que la señora Milà se llamaba Roser. De hecho, en la cornisa de la casa se leen, espaciadas, las palabras Ave Gratia Plena Dominus Tecum.
"Se llegó a decir –añadió Bassegoda– que la escultura no se colocó porque los Milà habrían tenido miedo de levantar allí una imagen religiosa después de los hechos de la Setmana Tràgica. Pero eso no se demostró. El hecho es que en 1912murió Carles Mani y el tema quedó definitivamente aparcado".
La actual propietaria de la Pedrera, la Caixa de Catalunya, no ve bien la propuesta de colocar la escultura. Se trata de un conjunto clásico que contrastaría poderosamente con la línea vanguardista del edificio. Etsuro Sotoo ha realizado la maqueta interpretando un dibujo de Matamala, el único que existe actualmente de la obra.


Al numero 96 del Passeig de Gràcia podem veure la casa del pintor Ramón Casas

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...