Casa Llopis Bofill

RUTA MODERNISTA. Element 63

Carrer Bailen 113. Barcelona

Obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà Soqué, podent afirmar que seria el seu projecte més destacable. Executada entre els anys 1902-1903. Obra de volum, destacant el gran joc de materials diversos en la seva execució, donant al conjunt una gran vistositat de colors i detalls. Va tenir en Josep Maria Jujol una excepcional col laboració en el disseny dels esgrafiats de façana. A destacar també, com deia, l'aparador de materials, com l'obra vista, estucat, ferro, vidre, ceràmica vidriada, tot en les seves diverses aplicacions. Es pot observar alguna influència de Domènech i Montaner i de l'arquitectura neoàrab. Ha sofert diverses modificacions i restauracions, quedant un magnífic edifici digne del modernisme amb identitat del seu creador.

L'arquitecte
Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelonai col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 1885 als 24 anys d'edat, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent.
La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya. Entre les seves obres més notables hom pot destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d'en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva (a Barcelona) i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Casanovas-Terrats a Lloret de Mar), la casa Pujol (a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis al Papiol, l'església de Santa Maria de Cervelló i a Barcelona la casa Llopis Bofill (C/ Bailèn 113) i la casa Carlos de Llanza (C/ Marquès de Barberà, 24). Com els altres arquitectes de la seva generació, dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. La seva producció apareix a moltes de les obres dels arquitectes més coneguts pels que va treballar, especialment el disseny de ceràmiques de l'obra de Domènech. Fou autor de l'ornament i enllumenat del carrer de Ferran a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals fou col·leccionista. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner.
Fortament implicat en el moviment catalanista, també va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa i fou president de la junta permanent d'Unió Catalanista el 1897.
Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903.
Text: Wikipedia

Esgrafiats de Josep Maria Jujol

Maó, cerámica, ferro

Una veritable exposició de materials

Al carrer Mallorca 302 veure'm la casa Vallet i Xiró

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...