TOT PASSEJANT

Dades de la Sequia

ALS 2 D MARÇ D 1680 SE CANA LA CEQUIA QUE FE D LLARGARIA 19080 CANAS 4 PALMS D LA RESCLOSA FINS AQUI.

Placa conmemorativa situada en una façana del carrer Puigterra de Dalt a Manresa, restaurada el 2 de març de 1980.

- L'any 1680, Magì Canyelles i Joan Corrons, van canar la sèquia, donant les seguents mides:
- Llargada del canal des de la resclosa a l'agulla 26,319 km.
- Desnivell des de la resclosa i l'agulla 10,630 m.
- Velocitat mitjana del aigua 0.40 m/s.
- Cabal de concesiò 1.250 l/s.
- Extensiò actual de regadiu 800 Ha.
- Llargada dels braçals de regatge 12,173 km.
-Capacitat del llac de l'Agulla 200.000 m3.
- Poblaciò depenent del canal 83.000 habitants.
-Volum diari d'aigua a ùs domèstic i industrial 38.000 m3.
-La pendent mitja es de 4/10.000 o lo que es lo mateig 40 cms cada kilòmetre.
- L'aigua triga unas 18 horas en fer tot el recorregut.
- La Séquia comença poc temps després de que el rei PereIII concedis el privilegi de l'obra, el dia 23 d'agost de 1339.
-Arquitecte de l'obra: Guilem Catà.
-S'aturan el 134o cuan son excomunicats els consellers de Manresa i aquesta va sè declarada en entredit per el Bisbe de Vic.
-Es reinicìen el 19 de Novembre de 1945, cuan es firmen las bases de la concòrdia a la ciutat de Vic i confirman aquesta concòrdia el papa Clement VI, estant a Avinyo (França), el 12 de Juny de 1346.
-S'acaba feliçment el 1383.
-La sèquia pasa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Manresa.
-Al 1584 Manresa perd un litigi amb el Sr. de Balsareny i tè de donnar a perpetuitat 6 parells de capons per Nadal. Actualment, representans de Manresa portan cada any els 6 parells de capons al castell de Balsareny.
-En total son de 31 ponts i 71 pontarrons.
-Tots els ponts son aqüeductes i viaductes.
-Tota la sèquia es descuberta, excepta uns trams desprès de la resclosa, la mina del Balç a Balsareny (avui fora de servei), la del Mal Pas i la zona urbana de Sallent i la mina de les coves de 321 metres, l'ùnica cobertura desde l'inici de la seva construcciò.
- Al fons del canal es poden trobar las pedres que varen servir per anivellar.
- La concessiò de la Sèquia es actualment de 1245 l/s: 1000 litres/s. per la ciutat de Manresai la resta per las poblacions de Sant Fruitòs del Bages (99,76 l/s), Santpedor i Castellnou el 64,31 l/s,
Sant Joan de Vilatorrada de 78,14 l/s, Sant Salvador de Guardiola de 5 l/s, tambè a Callùs i en cas d'emergencia al Pont de Vilumara i Rajadell.
-Dels 1000 l/s concedits al 1339 per el rei Pere III, actualment un cabal de 230 l/s ès destinat a ùs urbà i 770 l/s a regadiu de las 800 hectàreas inscrites.

L'Alzina de Mossèn Cinto

Passeig de Gracia 103. Barcelona

Una altra versió ens parla d'aquesta alzina del Passeig de Gràcia 24, però que pel que sembla no és la correcta.

PASSEJANT pel passeig de Gràcia a l'alçada del número 103, veiem una alzina i podem dir que pocs arbres compten amb un article dedicat per un autor famós, com és el cas de l'alzina del Passeig de Gràcia, solitària entre tants plátans.

Mossèn Cinto Verdaguer va escriure sobre ella que; "... Aquí sempre seràs una forastera, una estranya, un arbre de res, mirat de reüll per tots els partidaris de la simetria i de l’uniformisme. Aqueix costum que tens de guardar les fulles d’un any per l’altre aquí no és seguit per gairebé ningú. Si vols que t’ho diga clar, això fa pobre. Aquí els arbres menys luxosos, fins els més estalviadors, estrenen un vestit de fulla verda i flamanta cada primavera, i ells mateixos faran córrer que tu no tens sinó un trajo per presentar-te al públic ...".

I allà segueix, recordant la sort casual que la va permetre sobreviure després de diverses urbanitzacions.

Google Maps

Arenys de Munt. 13 S.

Quan demà es faci el simulacre de referèndum, en pro o no de la independència a Catalunya a Arenys de Munt, i molt probablement hagi enfrontaments entre els autoritzats feixistes i els no autoritzats votants de l'esmentat poble, em pregunto; qui serà els responsables dels fets?. Els culpables serem els de sempre, nosaltres els catalans, amb la perspectiva de l'Espanya que ens mira i ens limita es clar. Uns són autoritzats a manifestar-se, quan Europa clama que no siguen legitims d'una vegada per sempre, i altres, el poble i el seu Ajuntament no poden manifestar la seva opinió, que recordo és simplement això, una opinió i per molts un desig, per descomptat. Però el principi de tote consulta democràtica es sapiguè la opiniò dels que participan en la mateixa.

¿Tanta por hi ha?, que no es deixa opinar a els seus 8ooo habitants. Semble que sì, de fet sempre n'hi a hagut. La historia ens ho demostra.
Com contrapunt, haure'm d'graïr a aquesta Justícia polititzada que tenim, la gran publicitat, que sense voler, han donat al fet. Fins hi tot els millors diaris europeus s'en han fet ressò.
Em reitero en la meva pregunta inicial: Si demà hem de lamentar solament un ferit: Qui tindrà la responsabilitat dels fets?.

Catalunya i Euzkadi

Paseig de Gràcia, 60

PASSEJANT pel passeig de grâcia a l'alçada del nombre 60, veiem un edifici que durant la guerra civil de 1936-1939 va radicar la delegaciò d'Euzkadi a Catalunya, que tan va contribuir a la relaciò de fraterna amistad entre ambdos paisos i que va dur a terme una meritíssima tasca hunanitaria.

Els governs d'Euzcadi i Catalunya dediquen aquest memorial als bascos i catalans que van fer posible la realització d'aquella comesa.

A l'edifici connegut com de Elkano per l'escultura que adorna el seu primer pis, es va instal.lar durant la guerra "incivil", el govern d'Euzkadi. Sengles plaques en euskera i en català recorda aquesta presència.

Tenint en compte que Juan Sebastian Elkano, el primer marí que va donar la volta al món era basc, no deixa de ser una casualitat simpàtica. La casa data del 1883 i va ser obra de l'arquitecte Tiberi Sabater.

L'escultura de Elkano és obra de Francesc Font.

Temple Romà

PASSEJANT pel barri gótic de Barcelona, ens trobem amb un dels punts més desconeguts de Barcelona parlant de restes arqueològiques, podria ser molt bé, les d'un temple romà dedicat a Octavi August, com a fundador de la colònia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino (12 a.C.). Emplaçat en el Mons Taber, formava part del conjunt de temples del fòrum de la ciutat de Barcino i estava dedicat al fundador de la ciutat. Aquestes restes consisteixen en quatre columnes amb els seus capitells d'ordre compost, l'arquitrau i part del podi, en la seva posiciò original, que en la seva totalitat formaven un temple hexástilo (sis columnes frontals) i períptero (envoltat completament de columnes), de trenta-cinc metres de llarg per disset i mig d'amplada, i que es salvaguar-den, molt problablement a la reconstrucció ordenada al segle XIV, per Pere III el Ceremoniòs.

La primitiva Barcino era una ciutat acuradament planificada i envoltada de muralles. Les restes d'aquestes, que podem observar avui en dia, són posteriors al període descrìt, serien del segle III. El lloc segrat del temple, era la cella, on estava l'estàtua del titular del temple, en aquest cas Augusto. El lloc exacte on es trobava aquesta, està assenyalat en l'actualitat per una roda de pedra, integrada en el paviment del carrer Paradís 10, enfront del llindar d'entrada a l'edifici on es guarda el jaciment del temple d'August.

Vaig quedar gratament sorprès, al veure aquestes quatre columnes, recollides i del tot integrades dins d'un palau renaixentista que, actualment és seu del centre excursionista de Catalunya.Tot en el marc del nostre barri gòtic.

Aquest edifici fou restaurat a principis del segle XX per Lluís Domènech i Montaner, nebot del propietari Ramón Montaner que per cert, tenia la intenció de traslladar les columnes a la seva residència de Canet de Mar. Per sort i molt suposo, que pel bon assesorament del seu nebot no se'n va sortir. Mentrestant Puig i Cadafalch preparava la seva gran obra escrita, "L'arquitectura romànica a Catalunya", en la qual va dedicar una especial atenció al temple que ens referim. Aquesta obra va significar la recuperació definitiva del valor històric i artístic del temple romà.

En la seva posiciò original

Lo antìc i lo modern.

Reconstrucciò virtual del Temple

Dibuix de la Barcino romana.

Planta del temple. En vermeill las cuatre columnes i amb blau on es troba avui la pedra indicant la posiciò del ara.

Roda de pedra en el llinda de la casa del carrer Paradìs, 10.
Fotografìa: jmp

Columna que va ser a la plaça del Rei fins l'any 1956.
Fotografia. arxiu historic

Cementiri modernista d'Olius

Cementiri desde el campanar de l'esglesia de Sant Esteve d'Olius

PASSEJANT per Olius (Solsonès), visitem en plena naturalesa un cementiri del tot original: per la seva petitesa, per mancar de qualsevol tipus d'urbanitzaciò, pel gran caràcter de sobrietat i bellesa que marquen la mort i la vida amb la simbologia de les roques caigudes i les alzines.
En efecte, el1915 el bisbe de Solsona, dona l'encàrrec al llavors arquitecte diocesà de Solsona i home de la seva confiança Bernardí Martorell i Rius (1877-1937), el projecte d'un cementiri a Olius, diòcesis de Solsona. Atès que fou desxeple de Gaudi,el cementiri no amaga doncs un cert aire d'aquest estil, com l'esbelta agulla que sobresurt del conjunt, sìmbol de la nova vida . Curiositats modernista a part, és que moltes de les tombes estan excavades en les mateixes roques fent tot el conjunt un espai de repòs etern, realment curiós i únic. Manca de tota suntuosidad i aparences de grandesa monumental, sent la senzillesa el que li dóna al conjunt, aquesta sensaciò d'espai dedicat al repòs etern i que al visitar-lo, cuides de venerar amb els teus silencis; el que mereixen les ànimes que allà reposen.
Bernardi Martorell, Considerat arquitecte modernista de l'època tardana, propera al noucentisme, ens deixa una obra estesa pel territori català. Acaba la carrera d'arquitecte en l'any 1902 i molt aviat projecta les seves primeres obres, es tracta del Col·legi de les Teresianas, a Vinebre i Can Ferran, a Arenys de Mar. Com arquitecte diocesà no només a Solsona, sinó també a Barcelona i Tarragona trobar-em la mayoria de la seva obra. Per a la diòcesi de Solsona signa en l'any 1917 el projecte de l'església de Puigreig, en 1919 la de Figols de les mines, en 1928 la de Mollerussa. Prèviament certifica diverses obres en esglésies del bisbat, a més de les obres del seminari conciliar de Solsona l'any 1918 i l'església de Lladurs, l'any 1921 . És autor d'altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1916), l'església i convent de les Oblatas de Bellesguard (1929), l'església de Sant Agustí de Sabadell (1932), Església dels Escolapis de Sabadell (1924), Col·legi de les Teresianas de Tarragona (1926), Església del Santíssim Redemptor de Barcelona (1926), l'església parroquial de Navàs (1931). Edificis civils a assenyalar són: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Ca Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duren i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona és l'Hotel Sant Roc, que encara que començá l'arquitecte modernista de Manresa, Ignasi Oms i Ponsa, i que va continuar i acabar l'esmentat. Aquest edifici modernista, tè un cert aire flamenc, com en el frontal triangular de la part alta de la façana; semblança o influencia també, amb la casa de l'industrial de la xocolata Antoni Amatller, a Barcelona. Aquest obra va ser concebuda ja des d'un principi com hotel, i avui en dia és un dels mes benvolguts i distingits de la comarca.

El fet que els habitants d'Olius hagin mantingut, des de la seva construcció, la serietat i el respecte, pel seu cementiri, evitant introduir elements estranys, ha permès conservar el seu estil i bellesa primitiva.

Just davant del cementiri podem visitar l'Església de Sant Esteve d'Olius i la seva cripta, d'estil romànic llombard de la segona meitat del segle XI.

........................................

11 d'Agost del 2009.

................................

Ens ho podiem esperar, segons llegim en el diari "Regiò 7", i haurá una ampliaciò del cementiri. Dic, ens ho podiem esperar, donat que els oliuencs feia temps que es queixaven de no poder enterrar als seus familiars al cementiri, i han de fer-ho a Solsona ó en un altre indret.

La queixa em sembla molt raonable, altre cosa serà veure com las autoritats locals i no locals, ho porten a terme.

Que siguin il.luminats.