TOT PASSEJANT

Casa Bonaventura Ferrer

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 74

Detall tribuna façana posterior

Façana posterior, al carrer Riera de Sant Miquel

Passeig de Gràcia, 113. Barcelona

Projecte de Pere Falqués realitzat entre 1905 i 1906. Falqués va dissenyar a la façana d'aquest edifici un singular tractament escultòric en la seva tribuna de pedra llaurada. La façana posterior Dóna al carrer Riera de Sant Miquel i mostra una tribuna semicircular de fusta, ferro, ceràmica i vidre emplomat.

Falqués sempre va emprar volums espectaculars donant un aire superior a les façanes

Coronament d'inspiració barroca

Veure'm la Casa Fuster al numero 132 del mateix passeig de Gràcia.

Google Maps

Casa Perez Samanillo

RUTA MODERNISTA. Element 73

Avinguda Diagonal, 502. Barcelona.

Construït el 1910 per Joan Josep Hervàs i Arizmendi , d'un modernisme afrancesat i un cert aire neogotic, Encara que no ho sembli, ha estat objecte d'algunes mutilacions sensibles, com ara la destrucció del jardí lateral, on precisament estava situada la porta principal . Aquesta elegant casa disposa d'una finestra oval a través del qual és pot veure el menjador desde la Diagonal i que l'escriptor Ignasi Agustí va batejar com "la peixera de la ciutat". Al 1950 que es va instal.lar la seu del club Equestre.

L'interior ha preservat bona part de la riquesa decorativa original. Va ser realitzada sota la direcció del moblista Joan Esteva, que va vessar considerable ebenisteria. Una de les obres destacables és la gran vidriera policroma que realça l'escala, sortida de l'obrador dels germans francesos J. i E. Maumejean. També és mereixedor d'atenció l'ascensor gairebé escultòric, així com la porta-vidriera emplomat que condueix a la sala del president. A la planta noble, destaquen l'antic saló, del qual arrenca l'escalinata de marbre, i l'antic menjador, avui Saló dels Reis, amb la ja esmentada «peixera» i el sostre pintat amb nimfes. Els terras apareixen realçats amb dibuixos geomètrics formats per subtil marqueteria.

"La Peixera de la ciutat", segons l'escriptor Ignasi Agustí

Placa que certifica el premi que l'Ajuntament va beneficiar a aquest edifici el 1911

Lloc on hi havia un medalló amb relleu escultòric del Cor de Jesús, que en esclatar la Guerra Civil va ser eliminat a cops de martell.

Al Passeig de Gràcia, 113, veurem la casa Bonaventura Ferrer

Google Maps

Viladomiu Vell. Torre de l'amo.

Colònia de Viladomiu Vell, vista des del campanar de l'església de Viladomiu Nou. Al fons Gironella i en la llunyania el pre-Pirineu.

Viladomiu Vell. Torre de l'amo. Gironella.

Fruit del poder inversor dels industrials de finals del segle XIX, va néixer el 1868 la colònia Viladomiu de Tomàs Viladomiu i Bertran, posteriorment anomenada Vell per la expansió i edificació d'una nova uns centenars de metres més al sud.

Les obres de la torre de l'amo on aquest vivia, bé siguès d'una manera permanent o bé en els seus desplaçaments i vacances estivals, es van iniciar el 1878 i no va ser fins 1910 quan es van inaugurar. Torre, que la història a volgut que quedés en l'oblit el nom del seu arquitecte i/o continuadors però que van deixar la clara empremta del nou moviment de l'art modernista que en aquells anys resplendia en tota la seva magnitud per Catalunya, i que com sabem, molt i va tenir a veure la riquesa industrial de les riberes dels nostres rius en general i molt particularment d'aquest, el riu Llobregat, anomenat per alguns "el riu més ric d'Europa"

L'actual estat de la Torre de l'amo, lamentablement és ruïnós i amb un futur molt incert. Dóna fe d'això un cartell descolorit pel temps, que penjat entre les seves reixes i unes enfiladisses herbes ens diu: "SE VENDE".

Una bella tribuna oberta, des d'on s'observa la zona principal de la Colònia.

Detall de la tribuna malmesa

Porta i façana principal

Façana de ponent

Sigui dit de passada que em recorda, però molt, la torre Lluvià, de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa

Actuacions, que no son de millora.

Detalls d'unes finestres a la façana principal

El poder econòmic i l'eclesiàstic sempre presents, en aquests cas Sant Tomàs, sembla que en tenía mès que Sant Marc.

Google Maps

"Fer Campana"

Fotografia: campanar de Cal Prat (Puig-reig). Barcelona.

Les mateixes campanes de quan les feia també em deien, sense sapigué d'on venien , que a l'hora d'arribar a casa també les sentiria i ben a prop.

Segons recopilacions d'històries i anècdotes de dits i fets, tot apunta que l'expressió "Fer campana", procedeix de quan els nens i nenes tenien que aprendre els seus estudis en les rectories per falta d'escoles. El fet és que quan el capellà o professor havia de castigar el susdit alumne per faltar a classe, aquest càstig es resumia en fer-li tocar les campanes aquell dia i següents fins finalitzar el mateix. D'aquí que, encara avui el faltar a classe sense cap motiu seriós continuem dient, fer campana.

També amb el campanar i les seves campanes hi ha una altra expressió molt corrent, "Escoltar campanes i no saber d'on vénen".

Hem de pensar que el so de les campanes ens arriben duplicat pels sons de la ciutat. Nosaltres sentim el timbre situat en un lloc determinat, però pot ser localitzat en la direcció oposada, ja que ha patit reflexos en els elements del paisatge o els edificis de la ciutat. Aquesta situació ha creat l'expressió: "Sento campanes i no se d'on venen ", que és comunament utilitzat quan no es te un coneixement molt entés del que s'està parlant, o dit d'altre manera, tenir un coneixement tèrbol i confús de les coses.

"Can Seixanta"

Això sembla Can Seixanta!!

Carrer Riereta, 18, 20 i 22, que sumats fan els seixanta.

A la llinda del numero 20, podem veure'n l'any 1835.

Quan el desordre és evident diem, "això sembla can seixanta". Doncs bé segons cronistes i historiadors de llegendes urbanes i mundanes ens diuen que, situats a mitjans del segle XIX, al carrer Riereta del barri del Raval de Barcelona, hi havien moltes fàbriques del ram tèxtil, algunes tan conegudes com la de Jeroni Juncadella o l'Espanya Industrial. Més concretament en els números 18, 20 i 22 (que sumats els tres números ens donen seixanta) n'hi havia una que, el seu propietari era més amant de converses i tertúlies a "la Colla de l'arròs" a Montjuïc, que de l'administració i direcció de la seva empresa. Així doncs era tal el desordre en aquella fàbrica que es va conèixer més per "Can seixanta" que pel seu nom verdader.

Aquesta és la versió més, diguem estesa, en la història de les històries, però hi ha una altra que ens relata el fet d'un home amb molts fills i que en ser preguntat quans eren a casa, no se li va ocórrer altre cosa que dir: "Mireu, comptant comptant, crec que uns seixanta". D'aquesta versió ens en dóna fé un dibuix d'un romanç de l'època, en què es veu una parella envoltats de moltes criatures.

Per un motiu o altre, el cert és que aquesta expressió va quedar com a patent del desordre i forma part del diccionari popular com "Fer volar coloms" o "Està a la quinta forca".

Google Maps

Casa Pere Company

RUTA MODERNISTA. Element 72

Carrer Buenos Aires, 56-58, cantonada carrer Casanova. Barcelona

Aquesta obra (1911) de Puig i Cadafalch és considerada la primera de l "època blanca", on l'arquitecte va introduir influències de la "secessió vienesa" en alguns dels seus projectes. A la façana es manté algun element decoratiu, com l'esgrafiat de la verge de l'Assumpció del carrer Buenos Aires, obra de Tomàs Fontanals. El 1940 la casa va ser adquirida per un famós ginecòleg, el doctor Melcior Colet Torrebadella, que la va convertir en una clínica. Les obres es van dur a terme sota la direcció del interiorista Santiago Marco Urrutia (1885-1949), que l'interior només que va conservar la xemeneia original de Puig i Cadafalch. El 1982, el doctor Colet va donar l'edifici a la Direcció General d'Esports de la Generalitat de Catalunya perquè fos transformat en un museu. Es va restaurar el 1986 per Joan Bassegoda i Nonell i acull el Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Melcior Colet.