Colònia de Cal Pons. Puig-reig.



Esglèsia i torre de l'amo de la Colònia Pons. Puig-reig. Barcelona.

Les dues torres dels propietaris, la del director i l'església són, sens dubte, els edificis més emblemátics de cal Pons. Aquests edificis, junt amb el jardí, són els que donen personalitat a la colónia.
Les torres, conegudes popularment amb el nom de torre vella (bastida abans de 1885) i torre nova (inaugurada el 1897) són dos edificis monumentals construíts sota les consignes de I'historicisme medievalista, molt evident en la munió de detalls decoratius que omplen les façanes, i molt especialment en el cas de la torre nova (capitells amb el bestiari, decoració floral, gárgoles, arcuacions cegues en el ráfec de les teulades, etc.).
Les torres, plantejades com a castells medievals i envoltades pel jardí, consten de 225 M2 i 442 M2 respectivament. Malauradament, el estat de la torre nova no és gens bo, el seu interior está força deteriorat, peró encara conserva la monumentalitat dels espais (menjadors, sala de música i dormitoris, les escales d'accés de marbre amb brtanes de ferro forjat i alguns elements de la decoració original). Un cas destacable són les pintores murals del rebador amb temes al-legórics als continente d'América, África, Asia i Europa, representats per una figura femenina, que porta els atributs simbólics de cadascun, sobre un paisatge de fons. El paisatge de fons d'Europa no es altre que el de la colonia Pons vist des del peu del Llobregat. La torre vella, restaurada recentment, és de propietat privada.
Tot i que es desconeix l'arquitecte que va projectar ambdós edificis, sembla versemblant atribuir-los als arquitectes que van treballar per a la familia: Josep Torres i Argullol, autor de Fesglésia de la colonia, o Alexandre Soler i March, autor de la casa que Heribert Pons es va fer construir a la Rambla de Catalunya de Barcelona. El xalet, construit abans de 1900 i destinat a habitatge del director, també és un edifici d'autor desconegut. Es va construir a la zona del jardí, i es més auster que les torres i de dimensions mes reduïdes.
L'esgIés¡a de la colonia, dedicada a sant Josep, es va inaugurar el 10 d'agost del 1887. Projectada per Josep Torres Argullol, sota les directrius i l'atenta supervisió de Lluís G. Pons, fou qualificada per la premsa de l'época com la catedral de l'Alt Llobregat. Es tracta d' un edifici neogótic bastit en 16 mesos, inclosos els treballs de decoració interior de tots els altars, dedicats als sants i a les santes patrons de la família, limport del qual va ser d'un milió de rals. L'esglesia está projectada a partir d'una planta de creu llatina de 32 metros de llarg. La nau principal és coberta amb volta de creueria i les capelles laterals actuen de contrafort de la nau central. A l'encreuament de la nau principal amb el transsepte salça un cimbori octogonal que s'aguanta sobre trompes. L'absis poligonal amb deambulatori porta a la cripta i a la sagristia. La decoració es a base de vitralls i tota mena d'ornaments, fins i tot comptava amb les relíquies de santa Aurélia de Niça. L'església fou ampliada el 1879 amb el campanar i el 1907 amb la construcció d'un pasteó fárniliar, en el qual foren enterrats Lluís Gonzaga Pons i Enrich i la seva esposa, Anna Roca.
A l'exterior, l'església presenta un aspecte altiu reforçat pel cimbori, el campanar i el conjunt de pinacles. La façana principal, amb el pórtic, també presenta aquest aspecte de projecció cap al cel. La façana posterior, amb una gran portalada amb arquivoltes, dona accés al panteócripta. Mentre la façana principal es feta amb carreus ben tallats, la resta de l'edifici combina harmónicament la pedra devastada amb el totxo de terra cuita.
Al mateix temps que es dissenyá el conjunt de la colónia, es va pensar a convertir la finca en un jardí i tancar tota la propietat, inclosos els horts i els terrenys de secà, amb una muralla de dos metros d'alçada amb cinc portals, tres dels quals permetien el pas dels carros. Un porter i un sereno s'encarregaven fins a l'any 1931 de la vigilancia de tot el recinte, de tancar i obrir portes i portals complint el rigorós horari que establien els amos, aconsellats pel director i el capellá de la colonia. Es tractava d' un espai tancat, protegit de les influéncies exteriors, on els seus residente podien trobar tot el que era convenient, necessari i correcta. Un món que bategava a ritme de la sirena de la fábrica durant els dies laborables i a tocs de campana de l'església els dies festius.
Tot i que el jardí era privat i reservat als propietaris de la colonia i a la familia del director, els amos van construir les seves torres com a segona residéncia, per la qual cosa es permetia als treballadors gaudir del jardí i del bosc annex quan la familia Pons no era a la colonia. Aquest jardí i aquest bosc es van dissenyar al mateix temps que el conjunt industrial i residencial; tres jardiners en tenien cura i tot l'impressionant conjunt de bosc i jardí era regat amb l'aigua de les fonts de la colonia i amb la que contenien dotze dipósits de 30.000 i 50.000 litres.
La torre nova disposava de jardí privat, on destaquen encara les dues glorietes inaugurades l'any 1900 des de les quals es veu el Llobregat i el conjunt de la colonia. Les glorietes són de maó i fusta i estan construïdes damunt d'un penyal sobre l'aiguabarreig del Llobregat amb la riera de la Sala, un dels punts mes alts de tot el conjunt. Al costat de la torre nova es va construir l'edifici de les cavallerisses, avui arranjat com a habitatges. Aquest espai allotjava els cavalls de la família, a la planta superior hi vivien les persones que en tenien cura. Prop de les cavallerisses es van construir dos patits edificis, l'un destinat a l'aviram doméstic i l'altre, més gran, conegut com la pajarera que acollia ocells exótics. El conjunt disposava també d'un hivernacle destinat al manteniment de totes les flors deis jardins.


Europa, amb la colònia Pons de fons de la representaciò pictòrica.
Africa

La torre vella, un cop acabada de restaurar, malauradament, no ha pogut ser habitada pel seu nou propietari.


L'esglèsia, de l'arquitecte Josep Torres i Argullol, bastida en 16 mesos.


Desde el cor.


Vista de la colònia desde l'interior de la torre nova.


La colònia Pons a principis de segle XX


(1) Torre Nova. (2) Torre Vella. (3) Esglèsia. (4) Fàbrica. (5) Habitages. (6) Puig-reig.

Alguns detalls pictorics de l'interior de la Torre Nova.
Avui es una Torre en desús i força malmesa.

3 comentaris:

  1. Hola,
    em dic Lara Santisteban,
    el meu avi va néixer a la colònia Pons,
    recorda moltes coses de la seva vida a la colònia i ma demanat que les escrigui.

    Una de les coses que em recorda és quan tenia 12 anys i va haver de rebre el bisbe que venia a beneir la església, després que fos cremada i reconstruïda, recorda el discurs de benvinguda, paraula per paraula, que el van obligar a aprendre.

    En el cas que algú li fos d'interès estaria disposat a escriure'l i fer-lo públic.

    El seu nom és Pacia Claret és un home gran amb una gran experiència i una gran memòria.
    Tots l'ajudem a recordar i ens agrada que ens expliqui les seves vivències a la colònia, per això si algú que l'estudies i estigues interessat, estaria disposat a ajudar-lo.

    Per a qualsevol dubte podeu posar-vos en contacte en aquesta adreça:
    larasantisteban@gmail.com

    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  2. Hola a tots!
    Sóc M.del Mar, professora de història de 4t de l'ESO.
    M'ha agradat molt veure que el Pacià
    continua donant informació i vivències sobre les colònies industrials.
    Ell va col.laborar amb un taller sobre el
    tema i va provocar moltes i molt
    interessants preguntes per aconseguir
    informació sobre la memòria històrica .
    T'animo, Pacià, a que ens facis arribar el discurs de bevinguda al bisbe.Serà una bona font per treballar el llenguatge i la realitat social.
    Per què no prepares un diari setmanal de la vida a la colònia?
    Ho esperem amb ganes.
    mmarbarga1@gmail.com

    ResponSuprimeix
  3. Hola!
    Són la Lara, la néta del Pacia Claret,
    m'ha demanat que us escrigui el discurs que li demaneu:



    DISCURSO DE BIENVENIDA

    Ilustrísimo i reverendísimo señor, permitir que al pasar los umbrales de nuestra colonia os salga el encuentro este niño de nuestros fracos obreros de alma sencilla y habla balbuciente, que con la sencillez de aquellos los basos sagrados bíblicos se acercaban a Jesús con el efecto de un alumno ante el maestro y la mansedumbre de una ovejita ante su pastor. En nombre de nuestros buenos patrones, de nuestros francos obreros y de mis amiguitos condiscípulos, os doy la más cariñosa bienvenida. Bendito sea el que viene en nombre del Señor, bienvenidas las dignas y prestigiosos caballeros que os acompañan. Gracias, muchas gracias por acompañarnos a estas fiestas memorables que nos disponemos a celebrar. Era ayer que unos hombres de alma ruin i habla balbuciente, se lanzaban en tropel sobre nuestro bello templo, aquel bello templo considerado como la basílica del Llobregat, aquel bello templo que orgullosos mostrábamos a los visitantes, sus manos crispadas y sacrilicas destrozaban los altares y sus imágenes, profanavan los vasos sagrados ¡horror! ni ante los cuerpos santos de nuestros martires supieron dominar sus impetos de fiera salvaje y fueron hechados a la hoguera en aquel día trágico.

    Hoy liberada España por las gloriosas huestas de nuestro caudillo Franco, nuestro templo surge de sus cenizas y gracias a la macnificiencia de nuestros católicos patrones su reconstrucción y embellecimiento va progresando rápidamente.

    Demos gracias a Dios por tan grandes beneficios y juramos en estas fiestas memorables, jamás renegar de nuestros sentimientos católicos y verdadero patriotismo.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...