Magatzems Jorba. Manresa

Muralla del Carme/carrer Nou. Manresa
Una mostra de l'Art Decò en arquitectura, la tenim en l'edifici comercial, magatzems Jorba,  fundat per Joan Jorba i Rius a Manresa. El projecte fou encarregat a l'arquitecte Arnald Calvet i Peyronill (1874-1956), que ja havia dissenyat la Casa Jorba del Portal de l'Ángel a Barcelona. Ateses les grans proporcions, hom l'hagué de construir en diverses etapes. L'any 1936 fou inaugurat el primer cos d'edifici, corresponent a l'ala del carrer Nou; en 1943 fou enllestit el cos central, i progressivament s'anaren acabant les plantes del darrer cos, situat a la muralla del Carme, fins que restaren enllestides entre els anys 1951-1952, quan dirigía l'empresa el senyor Pere Jorba, que se'n féu carrec en morir el seu pare.
A desgrat d'haver estat construit  en diverses etapes, és un edifici unitari del tot, pero amb algunas diferencies en relació amb el projecte original. De planta triangular, es constituït per dos cossos travats, al xamfrá, per un cos mes alt que es converteix en fáçana principal, alhora que trenca el predomini horitzontal de l'edifici. Les façanes son esquitxades per grans finestres distribuïdes simétricament per totes les plantes.
Els espais buits, introduïts per les finestres, fan ressaltar els altres espais que configuren la construcció. En aquests espais se situen els elements ornamentáil de pedra artificial, amb complements de ferro i vidre, inspirats en l'art déco, els quals converteixen l' edifici en una bona mostra d'aquest estil artístic.
A la planta baixa s'obren unes galeries porticades, on hi havia els aparadors, sempre ben dissenyats i d'un gran atractiu. Bona part de l'edifici fou obrat amb maons, recoberts amb un estucat de color ocre, en contrast amb la planta baixa, aplacada amb marbre de color rogenc. A títol d'anécdota cal esmentar el rellotge, custodiat per áligues, situat a la part superior del cos central, que gairebé tots els manresans havíem consultat, mes d'una vegada, per tal de comprovar l'hora del nostre rellotge.
Un cop tancats els magatzems, romangué un cert temps totalment abandonat. Ara, pero, un cop restaurat, allotja unes oficinas i locals comercials. 
Cal lamentar la desaparició dels antics magatzems Jorba, projectats per Ignasi Oms i Ponsa, els quals, aixecats al costat dels nous, constituïen un conjunt arquitectónic molt interessant.


L'edifici, en ple centre de Manresa, icona, junt amb la Seu, de la ciutat.
Les àligas i el rellotge, on si recolçan dues figures, la femenina amb una òliba i la masculina amb un gall, simbologia de  la nit i el dia.
Cos central més alt, que obra les dues ales a diferents carrers.
Elements decoratius pur estil Art Decó.
Fanals a la facana
Part posterior de l'edifici.

Cases Ramos

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 88
 Plaça Lesseps, 29, 30 i 31. Barcelona


L'any 1906, l'empresari Ricardo Ramos va fer l'encàrrec a l'arquitecte Jaume Torres i Grau, d'un edifici d'habitatges en un gran solar ubicat a la plaça Lesseps cantonada Ronda General Mitre i carrer Mont-roig, que reuniria tres cases en un sol bloc. És caracteritzen pels colors groc i les formes ornamentals naturalistes.  El pati del darrere, que dòna a la cantonada del carrer de Mont-Roig, podem contemplar un templet poligonal coronat amb una apuntada cúpula de rigoros estil modernista. L'única tribuna existent és treballada amb pedra, i ens  fixarem en les baranes de forja, ja que tenen forma d'abella. Tanmateix, cal destacar els esgrafiats, els vestibuls, on es fa patent l'exuberància ornamental però d'un gust exquisit en els seus sostres d'Escaiola i passamants, en els  ascensors...etc. 

Podriem dir que és l'edifici que integra el barri de Gràcia a la Barcelona de principis de segle XX, o si menys no, el més destacat. Va ser la llar de la família Ramos, fins que amb l'esclat de la guerra incivil espanyola, van anar a viure a Mallorca. El primer pis va ser seu del sindicat anarquista, la CNT i el Moviment falangista espanyol, fins que, posteriorment,  fou  retornat  als seus propietaris. L'edifici va caura en desús a les dècades següents fins al punt que havia plans per enderrocar-ho a principis de la decada dels 70, amb la finalitat de donar pas a la carretera de Circumval-lació del centre de la ciutat. Afortunadament, Antonio Moragues, que era el Degà del Col.legi d'Arquitectes en aquells moments, va prendre la iniciativa pel cas i va demanar que l'edifici fós declarat Monument Nacional, la qual cosa fou determinant per la salvació de la demolició.
En aquesta casa es va filmar la pelicula de Pedro Almodovar, "Todo sobre mi madre". De fet si ampliem una foto de abaix, podem veure, a través del vidres de la tribuna, un cartell publicitari de l'esmentada.

Cós central de l'edifici, que determina una perfecta simetria amb la resta del conjunt.
Una magnifica tribuna treballada amb pedra. Si ampliem la fotografia, observarem un cartell publicitari de la pel.licula "Todo sobre mi madre" de Pedro Almodovar, que les cases Ramos van gaudir d'un protagonisme pasiu.
Els vestibuls, amb una ornamentacio exuberant i exquisida.
Pati que dona llum a l'escala d'entrada als habitatges del numero 30.
Capcer esglaonat del coronament
 La forma d'abella de la forja de les baranes.
La façana posterior que dona al carrer Mont-roig i que conté el magnific templet o glorieta-mirador.
La glorieta-mirador a la cantonada de Ronda General Mitre amb carrer Mont-roig.
Les Cases Ramos i la nova plaça Lesseps.
Google Maps

Casa Comas d'Argemir

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 87.
Agulla de quatre  puntes  que corona una torratxa de pur estil medieval, tractada amb un trencadis de tons blaus degradat que sembla confondres amb el blau del cel.
Avinguda de la Republica Argentina, 92. Barcelona

És un obra tardana (1904) de Josep Vilaseca Casanovas, mes conegut per ser l'autor de l'arc de triomf construït amb motiu de l'exposició Universal de 1888 de Barcelona. Situada en un fort desnivell de terreny, la casa Comas d'Argemir, va permetre a l'arquitecte projectar planta baixa i un pis a la façana principal de l'avinguda Argentina 92 i baixa y quatre pisos a la façana posterior que dóna a l'avinguda Vallcarca. Encara que catalogada com modernista, no està exempta d'un clar estil medieval, visible en la seva torreta que coronana amb una bella agulla decorada amb trencadís de tons blau i els seus marlets enreixats amb ceramiques vidriades. A part d'aire clar medievalista, també es presencien, pinzellades goticistes amb aromes romàntics i un gaudinisme que ens recorda la Torre Bellesguard, i en el seu interior, una ornamentació que intuïm com acceptació de l'Art Nouveau francès. Tot això s'emmarca dins d'un eclecticisme, d'altra banda, propi de l'arquitecte. Cal destacar  l'arc parabòlic de l'entrada , un element purament modernista. També ho són els variats motius ornamentals que trobem distribuïts per tota la façana. Més inusual és el fris que recorre els murs i la torratxa, fet amb rajoles de ceràmica pintades amb motius d'infants músics, tanmateix, destaquem el monograma  Ave Maria  i les inicials del propietari a la forja a l'entrada.


Gaudinisme, medievalisme, goticisme, romanticisme, modernisme semblan unir-se en aquesta obra.
Marlets enreixats i torreta a la cantonada, li donen un aire de castell medieval. 
L'arc parabolic de clar estil modernista.
Un fris amb rajoles de ceràmica pintades amb motius d'infants músics.
 Façana posterior, que dóna a la Avinguda Vallcarca
Les inicials dels propietaris en la forja de l'entrada

"Miralls". La Sèquia de Manresa.

La resclosa dels manresans (Balsareny).
Miralls a la Sèquia de Manresa
Una altre manera de veure aquesta obra d'enginyeria medieval.

 Com deia la Rodoreda, també n'hi han de trencats. Més d'hora que tard, i després de més de 600 anys, tota la sèquia serà revestida de formigó. ¡¡Encare com ha pogut sobreviure tans anys a la "mà" i al "peu" de l`home!!.
Santa Magdalena de Bell-lloc
   La sèquia i al fons el mas i l'ermita romànica de Sant Iscle.
 Estany del parc de l'Agulla. Manresa.
Fi de trajecte de la sèquia.

Quiosc de l'Arpa. Manresa

Plaça Fius i Palà. Manresa

Es tracta d'un quiosc d'estil  modernista,  de planta quadrada, amb base de pedra treballada i un cos d'estructura de fusta i vidre, obra de l'arquitecte manresà Josep Firmat Serramalera (1889-1970), de l'any 1917. A la part superior hi ha una estructura de ferro forjat, que forma una creu en planta servint de penell, marquant dons, la direcciò del vent. Decorat amb elements clàssics, com columnes i frisos de ferro forjat i elements florals de pedra. 
S'ha de dir que està perfectament conservat, sent un patrimoni molt proper de la ciutadania manresana per el protagonisme que fins fa poc anys va ser, un quios de premsa escrita 

El quiosc, en aquest cas com a teloner de la casa Torrent o La Buresa d'Ignasi Oms i Ponsa. La fotografia (senyal vermella) ens serveix per certificar que La Buresa no està contruïda en pedra sinó en totxo, sent simplement un aplacat de pedra. Remarco el fet ja que molts ciutadans, encara avui creuen en la veracitat de la pedra a l'edifici i si no fos per el pas dels anys, ens ho creuríem la majoria.
Un detall de la bona conservacio d'aquest element modernista. 
Aquest quiosc, sembla ser, que segueix el disseny d'un altre projectat per Puig i Cadafalch a Badalona.
Google Maps
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...