Casa Vilà. Vic

 Rambla Devallades cantonada Verdaguer

L'any 1908, el seu autor, el mestre d'obres, Josep A. Torner, fa una composició en façana, simétrica respecte a un eix central i  balcons  amb ménsules metál-liques.
Va emprar la pedra en planta baixa, l'arrebossat en els pisos i  l'ornamenta amb cerámica vidriada i pedra. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i d'obra vista a la barana del terrat. Les llosanes  són una combinació de ferro i cerámica vidriada.
Elements arquitectónics a destacar son, a les finestres del primer pis amb arcs arábigs. En el segon pis hi trobem  arcs de doble punt i una placa commemorativa.  Elements metál-lics de forja en ménsules, balcons i baranes.

Arcs de doble punt al segon pis
Cantonada carrer Jacint Verdaguer
Arcs aràbigs
A la memòria de Bach de Roda

Casa Costa. Vic

Casa Costa. Presidint la Plaça Major de Vic
Plaça Major de Vic
En aquesta obra l'autor, constructor i mestre d'obres Josep Illa, fa servir la típica degradació de proporcions en balcons i obertures amb l'alqada. L'edifici está rematat amb una cornisa amb coll de pedra. A la planta baixa cal destacar els arcs ogivals a l'estil gótic, recolzats sobre unes columnes amb capitells molt treballats (elements florals). Al primer pis cal destacar les llindes de les obertures decoradas amb esculturas que representen les quatre classes socials: església, aristocrácia, pagesia i obrera. També cal destacar els vidres de colors que representen elements florals. Ménsules de pedra als balcons del 1 r. i 2n. pisos. La decoració es va fent més senzilla amb l'alçada.  Les composicions escultòriques dels balcons del primer pis, representen els quatre estaments socials de l'època: la pagesia, la noblesa, l'església i els menestrals, son obra de l'escultor Pere Puntí i Terra.
La classe social de la pagesia.
L'Església
L'aristocràcia
i la classe obrera.

Casa Costa. Façana Posterior
Rambla Devallades

De composició simétrica respecte a un eix central i planta rectangular. La barana de la balconada del primer pis és de pedra natural molt treballada, fent dibuixos. Les baranes dels balcons del segon pis són de ferro forjar. Les llosanes són de pedra natural. Ménsules de pedra natural als balcons. Ráfec volat amb coll de pedra.
Els materials son de pedra natural a les llindes de les obertures i pedra artificial a la resta de la façana. Els acabats de la façana són arrebossats estucats.
A destacar, l'ornamentació de les baranes dels balcons de pedra i les ménsules de pedra natural.

Casa Comella. Vic

 Carrer de Jacint Verdaguer

Obra de l'arquitecte  Gaietà Buïgas i Monravà (1851 - 1919) que fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font Màgica de Montjuïc.
Es tracte d'una casa senyorial construida l'any 1896  de planta rectangular. Es distribueixen simétricament dues vivendes per planta. El conjunt de la façana és equilibrat i destaca la porta d'entrada d'arc semicircular. Les tribunes de plantes trapezoídals. Les obertures són iguals en el primer i segon pisos, mentre que les del tercer pis són diferents. L'acabament és amb gran joc de pendents, molt aconseguit. Entre les obertures paseen une gravats d'obra vista que representen les quatre estaciona de l'any. Ráfec volat amb colla de pedra. Els malerialsemprats son la pedra natural en les llosanes i llindes de les obertures, i obra vista. En les baranes es combina la pedra i el ferro forjat. També cal destacar els esgrafiats.
Cal destacar-ne, tots els elements de pedra, les tribunes, les llindes de les finestres i balcons. Les baranes dels balcons. La torre de planta quadrada de la teulada. Els esgrafiats de la façana i a l'escala de l'entrada principal, la barana de pedra natural molt treballada i finestres amb vitralls de colors i reixes de ferro forjat.

Vista des de la plaça Major
Vista des de La  Rambla de l'Hospital
Espléndida torre de planta quadrada que sobresurt, amb notorietat, del conjunt.
Primavera
Hivern
Estiu
Tardor
Sobre la llinda d'una porta lateral, les inicials del primer propietari

Casa Abadal. Vic

Casa Abadal. Vic.
Rambla de l'Hospital cantonada carrer Sant Just. Vic

Obra de l'arquitecte figuerenc Josep Azemar i Pont. Es tracte d'una casa  modernista de l'any  1903 que interpreta el ritme tradicional en alçada amb la distinció dels tres cossos d'edificació per canvis de materials: la introducció d'una fila de rajola vidriada i la  utilització d'elements arquitectónics diferents.
També queda ritmada per eixos verticals de composició; tres a les Rambles i un al carrer Sant just.
La façana és plana i está coronada per un ráfec inclinat de fusta. En la façana de la Rambla es recupera una llinda antiga i es reprodueix en les altres del pis principal.
De pedra picada en sócol emmarcant les oberturas principals i límit de les mitgeres. D'obra vista en els arcs de descàrrega i  el coronament format per set arcquets a les Rambles i tres al carrer de Sant Just. De fusta a la barbacana i rajola vidriada en la separació dels tres cossos de l'edificació. Baranes de ferro forjat i acabats  arrebossats.


Façana de la Rambla de l'Hospital

Coberta de teula aràbiga a dos vessants

Hotel Sant Roc. Solsona

 Plaça de Sant Roc. Solsona

Es tracte d'un emblemàtic edifici modernista , projectat pels  arquitectes Ignasi Oms Ponsa i Bernadí Martorell i Puig inaugurat el 16 d'agost de l'any 1929. Construït sota els paràmetres de l'arquitectura modernista i de la mà de la família Guitart. La disposició de la façana principal, sobretot en el frontó triangular del coronament, recorda els models tradicionals del nord d'Europa, de manera especial les cases que voregen els canals d'Amsterdam, i la Casa Amatller de Barcelona.
L'imponent edifici és de pedra llaurada i disposa de quatre façanes amb nou portes d'entrada, totes elles artístiques, i innumerables finestres, la majoria,  goticistes. Corona tot el conjunt de l'edifici el característic esglaonament dels pinyons de façana, la torre volada en xamfrà de la segona planta i la geometria del sòcol amb la macla prismàtica octogonal del xamfrà de sota.
De l'edifici , destaca sobretot les façanes amb esgrafiats de calç, la fusteria interior i exterior, l'escala principal i els cels rasos de les zones més nobles. La geometria de les plantes presenta un cos central gairebé quadrat, al qual s'adossa un cos rectangular a cada costat. Tot l'edifici s'articula al voltant de l'escala quadrada i d'un passadís central. L'hotel Sant Roc no es distingeix només per l'estil modernista de la façana, sinó també per la decoració dels interiors, marcada per l'ús del ferro, del maó i de les rajoles, així com les vidrieres i els frescos dels sostres de diferents espais. És evident que hi conviuen formes historicistes, preferentment neomedievalistes, amb les línies florals o sinuoses de l'Art Nouveau internacional. Tot i ser un gran edifici en el seu conjunt, el més emblemàtic i representatiu és la seva composició arquitectònica exterior.
Des del 20 de març de 2002, la família Garrigasait s'ocupa de la nova direcció de l'hotel. Atès l'estat de degradació propi dels anys en què es trobava l'hotel al començament del segle XXI, s'hi ha dut a terme una rehabilitació, marcada per una prioritat: recuperar el màxim d'elements del patrimoni cultural original per mantenir l'esperit inicial de l'hotel. I el resultat ha estat un hotel on el Modernisme, el confort i el disseny d'autor s'enllacen. Elements com els frescos i les pintures, les grans vidrieres corbes, la forja de l'escala principal o de les finestres i balcons, i els quarterons de les columnes, entre d'altres, combinen a la perfecció amb làmpades de cristall de Murano, quadres d'autor i mobles de línies més rectes.
El 15 d'agost de l'any 2004 es va inaugurar la segona etapa de la remodelació, coincidint amb el 75è aniversari de la fundació d'aquest emblemàtic hotel, que s'ha convertit en un establiment hoteler de 4 estrelles.


Des de la carretera de Basella
Tribuna d'aires medievalistes
Façana sur.
Pintures originals al vestibul i menjador.
   
Escala de marqueteria i forja també originals.
Google Maps

Casa d'August Font. Solsona

 Plaça Sant Pere. Solsona

Solsona manté diversos edificis d'època modernista adient a una arquitectuta civil popular. L'Hotel Sant Roc construït l'any 1929, és un dels més rellevants d'aquest estil arquitectònic. les obres de construcció les va dirigir l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Rius, autor també del cementiri de Sant Esteve d'Olius, els dos inclosos  en aquest blog. D'altra banda a la plaça de Sant Pere hi ha la casa del arquitecte oriünd de Solsona August Font i Carreras que conserva  i llueix amb esplendor uns esgrafiats modernistes.

Casa d'August Font
Com a detall fixem-nos en els potents cap de biga.
Detall de l'esgrafiat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...